"TRI-TUNNER"

Crònica Triatló B de Balaguer

2010-06-22T01:14:00.000-07:00

Era divendres i esperava confirmació de lloc i hora de recollida. Tornant de la feina cap a casa, em trobo amb el Jojolami i em diu: a tres quarts de deu a la piscina.

M'ho preparo tot... sopo... i em poso l'alarma a les 10...

Són vora les 09:00 i em desperta la meva estimada mare i em diu: "Tu no has d'estar a les 10:00 a la piscina?" I li contesto: "No, no... sortim a les 11..." Total, ja m'he despertat, m'aixeco... faig temps i rebo la trucada del Jojolami a les 10:15 dient: "escolta! on ets!" Bé... la resta us ho podeu imaginar... sortim amb retard, demano disculpes per la meva cagada i espero arribar a l'hora pel meu bé... Si m'haguessin deixat tirat, ho hagués entès... de fet, no tenia ni ganes d'anar a competir... per la roda... les molèsties físiques... Aquell dia, no estava motivat... A sobre em venen durant el trajecte que el pantà està ple de "siluros" i que són hipermega grans!! Quina por!!

Arribem a Balaguer, anem al box de la T1, deixem les coses, dinem (em donen pasta, ja que jo me l'estava fent quan vaig rebre la trucada...). Baixem al box de la T2, deixem les coses i agafem l'autocar per pujar a la sortida al Pantà de Sant Llorenç. Allà ens reunim els espartans i ens fotem unes rialles pre-sortida.

Decidim anar a escalfar a l'aigua i ens enfundem el neoprè. Només entrar, jo almenys decideixo sortir, perquè més que escalfar, m'estava refredant... Ja no sentia ni les mans ni els peus de tan freda que estava!!

Ens fan entrar a l'aigua i tot i estar gelada, la sensació en cursa canvia molt (aquí utilitzo un mètode per entrar en calor que mai havia utilitzat abans i que si algú el vol saber, li explicaré en privat). Em noto còmode i sense rebre els ja típics cops de les sortides triatlètiques. Tinc la sensació d'estar avançant molta gent, una boia, dues boies tres boies i arriba la diagonal, que més que una diagonal, vaig anar fent zig-zag i la gent em va començar a avançar. Quarta boia, cinquena, sisena i sortida de l'aigua en 35:55 en posició 63 de la general, a un ritme bastant còmode i sense rebre massa cops. En aquell moment no tenia ni idea de si tenia a molta gent davant o no... Em trec el neoprè i mentre estic ajupit calçant-me em marejo... No és broma, però vaig tenir la sensació d'estar a punt de perdre el coneixement...

Vaig corrent per començar el sector de la bici... pujo a la bici molt marejat... mentre poso els peus a les cales, vaig fent esses per la carretera i quasi em surto... Quin mareig!

I bé... comença el sector de la bici... Què puc dir d'aquest sector..?? MOLT DUR!!! DURÍSSIM!! Almenys a mi se'm va fer duríssim i etern... sobretot les pujades... no deixaves de pujar... Avanço l'Aurelio en la primera pujada (el mateix lloc on avanço la Raquel, que va sortir la 13 de l'aigua... vaya tempàs!).

Vaig tirant... pujades i més pujades... fins que m'enganxa el David Tudó... Quin crack! Com tira! Vaig una estona amb ell (en la distància... sense fer dràfting ;) que us conec!) a les baixades puc recuperar-li distància, però finalment en una pujada se m'escapa... Vaig buit de combustible als bidons i ja quasi no tinc power bar, sort dels avituallaments! Empleno els bidons fins el tope, un d'aigua i un altre de coca-cola. La coca-cola va ser aigu beneïda per prevenir una posible "pájara"... Avanço el David (el novio de la Pilar), va fet pols, però tal i com l'avanço, ell treu forces no se d'on i posa el turbo i se m'escapa. Ja en l'última recta llarga, ens trobem amb fortes ratxes de vent que quasi et tomben. Finalment, el "mur" amb tothom animant-te i a continuació un inesperat petit mur... En bici, van ser tot murs... o això és el que a mi em va semblar!!

Arribada a la T3... amb calma, tranquil... caminant... pensant que encara queden 21 kms. corrent... el que pitjor se'm dona i més pal em fa... em poso les bambes i au, a córrer! Bé... això de córrer és només un dir... m'aturo a l'avituallament de la sortida... bec... em prenc el primer gel de la cursa i començo caminant... El nostre estimat Tusi, que va venir a veure'ns em diu "ja has fet el pica pica?" Em va pillar fent el meu llarg i etern repostatge! Gràcies pels teus ànims Tusi! Començo a córrer i les cames no em responen... A més tinc flato... (avui encara em fa mal...). Camino... corro uns metres més... Què malament!! No vull fer una mitja així... Veig el Toni que ja ve, ja em té... em donen la primera pulsera... camino una mica més... corro i el Toni m'avança no sense abans animar-me i dir-me: "Vinga Albert! Que va molt bé! Ets una roca!" No us podeu ni imaginar com una simple frase et pot animar i fer canviar el xip. El meu cap va fer un "clic" i aleshores vaig començar a córrer... amb la meva forma tan característica i ortopèdica... però vaig pensar: per fi!!
Començo a creuar-me amb la resta d'espartans. A la primera volta els podia animar i saludar amb mig somriure... a la segona podia xocar les mans... a la tercera... no podia dir ni fava!!! Passa el km. 7 i em prenc el segon gel i m'enganxo a un tio, crec que del Vic que anava a un ritme collonut per mi i faig "a roda" seva uns 10 kms. fins que ens entreguen la tercera i última pulsera i ell decideix posar el turbo... jo amb el ritme que portàvem, ja vaig bé... Fins a meta: 06:00:00. Per un segon no sóc sub 6 hores!! (Encara que una imatge val més que mil paraules: Mireu la foto!)

Després massatge i comentant la jugada amb els espartans. Felicitats a tots: Al D. Tudó per la seva gran cursa a peu. Donar Ànims al David, que no el van deixar continuar després de la bici. Felicitar el Gerardo per la seva gran cursa a peu... anava sobrat! Al Dani, al Toni, Carlos (que gairebé m'agafa al final)... Al D. Cervera, a l'Enrique, l'Aurelio, el Jojolami, l'Extremera, el Latorre, el Santiso, la Sara, el Pedro, l'Amaia (que va trencar el canvi) i la Raquel (3ª classificada noies).

Ara mirant enrere, content d'haver-hi anat tot i la poca motivació dels dies previs.

Un gran triatló, molt dur. I molt content d'haver estat el tercer del club i contribuir així en la puntuació per equips! Content d'haver-ho fet tan bé, en un triatló en què tothom ha dit després que és si no el més dur, un dels més durs que ha fet.

Auqí les classificacions!

Crònica Triatló Sprint de Sant Feliu de Guíxols

2010-05-18T04:34:00.001-07:00

Em venia molt de gust fer aquest triatló. Em venia de gust passar un cap de setmana a l'apartament de Platja d'Aro amb la participació en el triatló de la localitat veïna, visitant Girona per la festa de les Flors. Volia... em venia de gust... Però en aquesta ocasió, voler no era poder... De vegades la vida et depara coses per les quals no estàs preparat o no t'esperes... Una circumstància personal del dijous, dos dies abans del triatló, que em va afectar bastant em van treure totes les ganes de participar en el triatló... de fet, em van treure les ganes de tot...

Ja divendres, em vaig apropar a la piscina a comunicar als meus companys i al coach la meva decisió. No aniria a Sant Feliu. Volia quedar-me a casa... dormint... Però sort en tinc de tenir els companys i l'entrenador que tinc. No van trigar ni 5 minuts en convènce'm de fer-lo! Sabien que en el fons, me'n moria de ganes.

A les 12 quedem a la piscina amb el David i el Gerardo. Una vegada hi som tots, passem a recollir el coach i cap a Sant Feliu hi falta gent! Un trajecte del tot alegre, on les bromes i historietes del Gerardo ens fan saltar més d'una llàgrima, però aquesta vegada de riure, la millor teràpia que els meus companys em poden brindar.

Arribem a Sant Feliu i ens trobem amb l'Aurelio i el Rubén. Ens preparem, anem a la sortida i PAM! Surto corrent, res d'anar xino-xano, ja que he vingut, vaig a donar-ho tot des del primer moment, però se que no serà fàcil després d'aquest últims dies d'ansietat i molt mala alimentació. Això em passa factura de seguida... nedo incòmode, no agafo el ritme... no respiro bé... se que no estic nedant bé... em canso molt... moltíssim... surto de l'aigua esgotat, amb prou feienes em puc treure el neoprè...

Com últimament, una T1 lamentable... d'això també se n'aprèn!! Lliço 1: Practica les transicions. Lliçó 2: No facis provatures el dia de la prova... Em vaig posar les botes de bici d'una manera que pensava que em farien perdre menys temps, però va ser tot el contrari...

Comença el tram de bici. Ho dono tot, penso que si hagués estat bé, ho hagués fet molt, però que molt millor. Un circuit exigent al més pur estil costes del Garraf, però més curt i amb més desnivell. M'atreviria a dir que faig el 95% del circuit amb els 5 mateixos triatletes. Estic satisfet de la bici que he fet. Se que ho puc fer millor, però per aquest dia... ho vaig donar tot.

T2, molt millor, només em trec el casc i canvio el calçat... ràpid com sempre i és on avanço l'Aurelio.

Només començar a córrer, vaig cansat i l'Aurelio em torna a passar de seguida. Lliçó: Practica les transicions bici-carrera a peu. Notava les cames massa carregades... Comença a ploure, pels meus peus, és genial. Vaig tranquil... com sempre que corro. Se que puc correr molt millor, ho se, però no se com millorar-ho. Vaig corrent i ens trobem un pendent de terra on l'Aurelio ja el fa de baixada. Faig la baixada, anem per l'espigó del Port, em creuo amb el Rubén i amb l'Aurelio. Em donen la pulsera blanca que marca la segona volta per l'espigó i és al kilòmetre 2,5 quan em començo a trobar millor. Amplio la gambada, agafo un ritme que considero alt, almenys per mi, i així fins a meta on a l'esprint quasi avanço un rival i on veig els meus pares i el meu germà, el millor trofeu que em podrien haver brindat.

Content per aver-hi anat i participat. Content pel resultat. Crec que per la setmana que vaig passar, és més que satisfactori i més quan havia renunciat a anar-hi. I què dir de la tornada... amenitzada una vegada més per les històries del David i el Gerardo.

Gràcies a tots, gràcies companys, gràcies família. Us estimo, sou els millors. GRÀCIES!

Crònica Terra de Remences 09-05-2010

2010-05-18T04:27:00.000-07:00

Una prova més que estava marcada en la planificació de la temporada.

Tot va començar en arribar a la Vall d’En Bas, després d’una bona estona de cotxe. Va ser genial arribar, sopar i disfrutar d’una victòria més del Barça davant del Sevilla per 2-3 amb els companys del triatló. Una copa per comentar la jugada i cap a la casa de colònies a preparar 4 coses i a dormir.

Sona el despertador, bé, més ben dit, arriba el Gerardo i ja no hi ha qui dormi. Esmorzem, ens enfundem els mallots, ens fem la foto de rigor i anem cap a la sortida.

*Anécdota: La meva indecisió em porta a preguntar, fins el punt de posar molt nerviosos els meus companys i alguns a enviar-me a pastar fang (amb carinyo sempre...), si s’emporten o no l’impermeable. Uns diuen que si... uns que no... El vaig treure i deixar com 5 vegades al cotxe... Per què al final l’anava a deixar? Vaig pensar... a qui li pots preguntar si plourà, que segur que ho sabrà? A un autòcton! Doncs bé, li pregunto a la senyora que ens va fer la foto i diu que no!! No plourà avui!! Sort que l’Amaia estava allà, va ser l’única capaç de convence’m.

Arribem tard al pavelló on donen el dorsal... ens el posem i quan arribem a la sortida, la gent ja estava sortint feia estona... però n’hi havia tanta...!!! 3.000 participats!!

Vaig una bona estona amb el Jordi Segade, decideixo seguir al meu ritme, fins que em comença a passar gent del club... el Sergio, el Jordi V, el Francesc... La primera pujada a Capsacosta, tot i ser prolongada, no em sembla dura i no m’aturo al primer avituallament... És aleshores quan comencen a caure les primeres gotes... però de moment, la pluja no és molt notable... M’aturo a pixar i sento el Gerardo: “Meón!” Collons... Un altre que m’ha avançat... penso: Tranquil... dosifica que això és molt llarg... I el Dani, que m’espera i anem una estona junts, fins que li dic que tiri, que no aguanto el seu ritme.

Diria que és entre Capsacosta i el Coll de Canes quan ens cau el diluvi que m’obliga a mi i a tants d’altres a posar-nos l’impermeable. I penso... què bé haver-li fet cas a l’Amaia!! Vaig bé, sense fred al tors, una mica als peus, les ulleres entelades... quasi no es veu res, però vaig fent...

Arriba aleshores la baixada de Canes, on em sorpren la megafonia que avisa que hi ha corves tancades i pronunciades i que extremem la precaució, a més l’asfalt estava mullat... Faig una baixada fulgurant, de la qual disfruto moltíssim.

I entre el final d’aquesta baixada i el final de la curta, em vaig trobant gent que diu que es quedarà a la curta... Aleshores penso: “saps què? Jo faré el mateix...” I començo a tirar, sense dosificar, i avançar a tot Déu, fins que contacto novament amb en Segade, Tudó i Dani i els comento que faré la curta. Ells diuen que ni parlar-ne, que a fer la llarga... Total... Que a fer la llarga s’ha dit!!

Comença Bracons, per mi brutal, però factible... vaig fent, pim-pam, xino xano... en Tudó el perdo de vista, el Segade el veig unes corves més a munt el Dani m’acaba de passar i... PAM!! Es trenca la cadena!! No pot ser!!! A tothom que passa li demano un tronxa cadenes... ningú en té... Passa un mosso i li dic que avisi les assistències... faig els últims 500 metres de pujada caminant i quan arribo a dalt, no molt més tard arriben les assistències i m’arreglen la cadena: “uf!”

Faig bé la baixada de Bracons, molt divertida, però en solitari i avançant més gent.

És aleshores, entre el final del descens de Bracons i el principi de l’ascens a Condreu quan m’avorreixo sobremanera... Avançant uns quants, fins que un i jo fem un bon tros junts fins que al final li dic que tiri, que jo no puc més. És a l’avituallament de Condreu, on em trobo el Dani, a qui li cedeixo el meu impermeable, ja que ell tenia molt fred. Jo aleshores ja m’havia tret la jaqueta i anava amb màniga curta... Fem un tros junts el Dani i jo, fins que el deixo enrere a l’últim tram de l’ascens a Condreu. I ja la baixada, impressionant, tallant les corves a una velocitat brutal, una recta interminable on avanço més corredors, una petita pujada esprintant de peu i meta.

Una experiencia impressionant. Sens dubte, el proper any, si puc, tornaré a repetir!

Crònica del Triatló B de Banyoles

2010-04-27T14:09:00.000-07:00

Aviso! És llarga!

Crònica Triatló B de Banyoles

Tot començava al setembre amb l’inici i la planificació de la temporada. El coach, el gran Ivan Herruzo (que malhauradament no hi va poder participar per lesió), va marcar el B de Banyoles al calendari com una cita indispensable en la nostra preparació a la qual no podíem fallar.

Com en altres proves en què m’he apuntat, vaig pensar... “si el coach ho diu... deu ser que puc...” i apa, en un rampell ja estava apuntat. Només faltava trobar un lloc on passar la nit, i va ser aleshores quan en Paco va reservar dues habitacions (una per ell i la seva família i l’altra pel Lucas i per mi), en una fonda al costat de la sortida. Era un pèl petita, però la relació qualitat – preu bona i el menjar excel•lent!

Era dissabte 24 a les 18:30 de la tarda quan el Lucas em passa a buscar, carreguem, i anem cap a... no, banyoles encara no... cap a l’Esportíssim!! El meu síndrome de procastinació va fer que no comprés fins l´últim moment els cordills elàstics de les bambes... Una vegada fet amb ells i el Lucas amb un bidonet d’aire per la roda en cas de punxada... CAP A BANYOLES!!

Arribem... tard al briefing... i comenten que el sector d’aigua es retalla de 2.200 a 1.500... per mi... perfecte!

Anem a la fonda... ens fotem un bon sopar... potser massa... i cap a dormir!! No sense abans preprar-ho tot per l’endemà i distreure’m una estona posant els cordills mentre el Lucas em fa anar a buscar paper de vàter perquè l’ha acabat i comença a roncar... I au... ara si, a dormir...

I aleshores... No! No sona el despertador!! Cau el mòbil del Lucas al terra!! I em desperta!! A les 2!!! Maleeixo el seu mòbil... i els veins que estan fotent una festa de cal deu i no hi ha qui dormi... total... que decideixo fer-me uns taps d’orella amb el paper de vàter i finalment... SI! Aconsegueixo dormir!!! Amb mal de panxa clar... després del sopar que em vaig fotre...

Ara si, sona el despertador, ho agafem tot i anem al box. Col•loquem tot al seu lloc, però... collons... m’he deixat dos gels per la cursa a peu... total... he d’anar a l’hotel a posar-me el neoprè, així que... cap porblema!

Agafo els gels, el neoprè, cap al box, me’l poso i cap a la sortida hi falta gent!! (Molt recomanable... XANCLES!! I algú que després te les arreplegui...)

I... SORTIDA!!! El meu primer B (i segon triatló després de més de 2 anys!!!).

Natació
Impressionant el so!! Si! El so!! Tot de gent tirant-se a l’aigua: PLOF! PLOF! Feia por i tot!! Al principi començo a tirar i tot són cops i hòsties per tot arreu... i penso... ah si? Anem amb aquestes? Jeje Total... vaig rebre hòsties per tot arreu, vaig repartir quan va caldre, em van passar per sobre... vaig passar per sobre... em van donar patades a la cara... La jungla! Si no et menges el teu rival, ell et menjarà a tu!! Començo a tirar fins un moment que veig que vaig força sol... no tenia cap estela al davant per seguir... i començava a notar els peus freds, però anava al meu ritme. Arribo a la primera boya i ja quasi s’ha acabat. Bones sensacions i fent una natació força relaxada. Surto, els pares!!

T1
Em trec els dos barrets, les ulleres, el neoprè fins la cintura... arribo al meu lloc, m’acabo de treure el neoprè... em poso les compressport (una malament) els mitjons que prèviament havia omplert de vaselina, un manguito, me’l trec, el casc, les ulleres, el calçat... surto.... faig el ridícul pujant a la bici... em cau un vidre de les ulleres... el poso... total... UN DESASTRE DE TRANSICIÓ!!! I això que el dia abans havia estat mirant videos al youtube del Gomez Noya i el Llobet i aquests cracks... però no va ser suficient!!! Jeje

Mireu del minut 1’36 al 1,52 d’aquest vídeo: http://www.ufec.tv/index.php?id_arxiu=931&tipus=1&buscar_texto=&npagina=&federacions

Bici
Començo a tirar, a la pujada trobo l’Ivan, que em diu que vaig molt bé i penso... Què bo que és el coach... em diu que vaig molt bé, jeje I també em diu que és com el dia de l’entrenament i penso... collons, clar que si!! I au!! Som-hi!!! Aquí no m’allargaré massa ja que són 80 kms... però vull destacar algunes coses com:
- Començo a flipar quan molts craks del club em comencen a avançar... penso... No pot ser!! Anava davant d’aquests jo?!?!!?
- Flipo encara més quant moltíssims grups m’avancen!!!! Quina ràbia!!!! No he fotut dràfting ni una vegada... I ve un grup de 15 i apa!!! Tots em passen!!!
- Jo orgullós de no fer dràfting.
- La primera noia m’avança a la pujada més dura a la segona volta (jo avanço allà l’Aurelio) amb un dels meus derramatges que tant m’agraden en pujada, i ella, seguint-me al darrera fins que m’avança.
- Penso, he de fer una bona bici, aquí 1 km per hora de mitja anant més ràpid compensa més que 1 km per hora corrent... m’estic pixant... per tant, ja pixaré al sector de córrer.
- L’inici de la segona volta, un passadís de gent espectacular!!! Em poso de peu! La roda de darrera gastada derrapa!!
- No puc menjar res!! No m’entra res!! Només beure!! Per sort, els bidons anaven ben preparats!
- Arribo

T2
Molt millor que la T1!! Deixo la bici, em trec el casc, em giro la compressport que estava mal posada, em trec el calçat de bici i em poso les bambes i au! A còrrer!!

Cursa a peu
Bé... això de córrer és un dir... Començo molt lent... de cap vaig bé... de cames també... però ja en 200 metres... les plantes dels peus em comencen a cremar... igual que a la mitja... igual que quan vaig a un ritme elevat... I comença el patiment... fins que paro... estiro... i penso... Podré acabar? Segueixo i al cap de res trobo el primer avituallament. Em pregunten que què vull: “Aigua, Isostar, Taronja” La meva resposta: “Tot”!! Bec aigua... Isostar... menjo taronja... i apa... que queden més de dues voltes... Aleshores, abans d’acabar la primera em trobo l’Ivan, que em diu unes paraules que em serveixen d’ajuda: “Com vas?” – “Fatal!” – “Ara has de ser molt fort d’aquí! Senyalant el cap. Dosifica. Ves bebent líquid i prenent gels”. Arribo on donen la primera goma per marcar la primera volta, m’assec, em trec els mitjons, em faig una frega als peus, em torno a posar els mitjons i les bambes i segueixo... (només m’hagués faltat prendre unes tapes...). Segueixo... veig els pares!! Em pregunten com vaig... encara fatal... arribo al segon avituallament, paro... agafo una ampolla, me la tiro per sobre, n’agafo una altra i començo a veure (amb por pel flato) i vaig prenent un gel que ja havia obert al principi de la primera volta... Sembla que començo a carburar... començo a anar una mica més ràpid però... dolor... a la planta del peu... impossible anar més ràpid amb aquest dolor i incomoditat... arribo a l’habituallament... paro a pixar... agafo 4 ampolles d’aigua i me les tiro al peu per refrescar... i una per sobre, una per beure, taronja, isostar... Operació que vaig repetint als avituallaments: paro, tiro aigua als peus per refrescar, bec i segueixo... això m’alleuja la sensació de cremor dels peus considerablement!!! I la tercera volta... encara millor... lenta, però molt millor!! On avanço el Paco i la Raquel...
I ja... l’arribada!!! Assaborint-la!! És la glòria!! Si!! He acabat el meu primer B!!!!
Vull destacar de la cursa a peu:
- El patiment i dolor provocat per la sensació de cremor als peus... que vaig parar 6 vegades als habituallaments... 1 vegada a estirar... 1 vegada a posar-me bé els mitjons... 1 vegada a pixar... SI!! PETÈTIC!! Però tot i així!! Crec que em va sortir una bona cursa a peu!! Flipava quan veia altres craks del club avançant-me!! Pensava... no pot ser!!! Estava davant de tots aquests!!!!! Ai si corrés bé... Lo bé que m’hagués anat!!! Crec que hauria pogut retallar el temps considerablement...!!
- El Rafa quan m’avança i em diu: “Collons Canton!! Com m’ha costat agafar-te!!!” jeje Estic fet pols i no em dona temps d’assimilar aquelles paraules, però ara m’omplen de satisfacció
- La gent que t’anima, la família, els companys, els amics... els consells del coach

Arribo, exhaust... només vull bueure aigua, beguda isotònica, veure els meus pares, abraçar-los, agrair-los haver estat allà, saludar els companys que ja han acabat, animar els companys que encara no han arribat. Assaborir i pensar el que acabo de fer. Estar orgullós de mi mateix.

Gràcies a tots

S'apropa Banyoles: Adquisicions i molèsties

2010-03-02T03:34:00.000-08:00

Després de molts dies d'entrenament, la cosa comença a posar-se sèria.

Ja queda poc pel debut en mitja distància al triatló B de Banyoles, on hi vull dur una de les meves properes adquisicions i que espero rebre aquesta setmana o la propera: l'acople Profile T2 + DL. Espero que quadri amb el manillar de la meva bici... Aprofito per donar les gràcies a l'Enrique, que s'està prenent les molèsties de gestionar-ho tot.

A més, per a fer front a aquests volums d'entrenament i no patir més "pájaras" (com m'ha passat en les últimes sortides llargues en bici) estic pendent de rebre les "Mule bars" i les "Power bars".

Seran dies durs, doncs l'espatlla em torna a fer mal... Ja vaig notar molèsties dilluns passat a la piscina (el dia després de la mitja) i va continuar en els entrenaments de natació de dimarts i divendres. A més, els bessons segueixen fent un mal terrible, fins i tot ahir després del 45 minuts suaus... Ja feia temps que m'estava plantejant visitar un fisio, però en aquest estat, és inevitable passar per consulta... El problema és que dubto entre dos o tres i ara mateix no se quin escollir... El que si que faré, serà comprar les mitges Compressport, que pel que es veu, potser durant la competició no, però després si que ajuden força a relaxar les cames.

Finalment, vull agrair-li al Paco (de l'empresa "Paco Tours & Hans") que tot i no ser alguna vegada a l'oficina, hagi trobat un allotjament pel Lucas, per a ell mateix i per a mi pel dia de Banyoles. Un Paco qeu s'està posant MOLT fort i la seva progressió ja fa por.

Entrenamets...

2010-02-24T11:54:00.000-08:00

Després de la mitja, avui encara tinc les cames força tocades... (i pensar que demà toca còrrer a la pista...) i fins i tot els trapezis (crec que corro massa tens...).

Per això, els entrenaments d'aquesta setmana m'els estic prenent un pèl suaus i incrementant el ritme poc a poc.

Dilluns 1.500 suaus a la piscina.

Dimarts 2.400 amb sèries de 100

Dimecres una estona de bici amb l'Enrique i el Paco, que, com ha dit el Paco, som com els alemanys, que veiem un raig de sol i ja sortim amb la bici!!

Doncs si!! S'ha d'aprofitar que ja tenim aquí el bon temps! I que cada vegada el dia s'allarga més!

Dijous dos blocs de 10 sèries de 100, que amb la càrrega de cames, només puc fer sencer el primer bloc i dues sèries del segon.

Divendres piscina, que amb tanta natació aquesta setmana, em torna a fer mal l'espatlla...

Dissabte una mica de repòs (si... remordiments...!!!)

I diumenge, sortida en bici de 120 km. amb uns quants espartans del club: David Cervera i Hendrik tirant tota l'estona, Jordi Segade, Gerardo i Dani. El Lucas, el Paco i el Joaquin, van fer la volta una mica abans. Amb molt de vent! Com el dimecres!!

Vinga! Que queda menys per banyoles!!

Mitja marató Gavà

2010-02-22T09:29:00.000-08:00

Felicitats Albert has fet: 1:36:04 – K10: 44:48 LlGral: 762 LlCat: 180 de 455 (M2). T’esperem l’any vinent.

Aquest és el sms que vaig trobar al mòbil quan vaig arribar a casa, però tot va començar fa temps... Tot va començar amb una setmana fluixa en entrenaments, acabat en una nit amb un sopar pèssim per a l’esdeveniment que hi havia el dia següent... Em va costar adormir-me i em va costar dormir, despertant-me vàries vegades al llarg de la nit... Per què? Preocupacions personals, nervis per la cursa...

Però això no és excusa suficient per justificar el mal paper en la meva primera mitja marató. Almenys, el sabor de boca que em va quedar, no va ser del tot satisfactori:

M’aixecava a les 7, no podia dormir i havia d’acompanyar el Pol a les 7:30 a la piscina, que faria de voluntari. Vaig esmorzar, potser malament, doncs normalment faig un esmorzar un pèl més complet, però creia que el que vaig menjar seria totalment substitutiu, complementari i inclús millor... però no va ser així.

A les 7:30 ja estava a la piscina, recollia el dorsal, donaven les directrius als voluntaris i a les 8:20 ja era a casa l’Enrique, amb qui havia quedat per escalfar.

Passem un moment per casa meva (havia d’evaquar fluids) i aprofito per agafar un Red Bull que compartim. Correm fins el Parc del Mil·leni on ens trobem amb més gent, escalfem i ens fem la foto de rigor. No paro de pixar... massa líquid previ? O potser són els nervis...

Les 9, busco la llebre d' 1:35 i comença la cursa!! Vaig bé, anem tirant, fins el punt que, cap al km 8 començo a distanciar-me de la llebre, sobretot quan veig la meva novia, que em dona ales (i flato per còrrer massa de l'emoció...). I ja m’ha passat algunes vegades, no se si per la morfología del meu peu o pels mitjons o què, que cap al km 9 la planta del peu em comença a fer un mal terrible... Decideixo baixar una mica el ritme, perquè entre el flato i el dolor plantar, veig que no acabaré, fins el punt que la llebre em torna a agafar... I també l’Enrique, que anava dosificant-se amb la llebre...

És més endavant, quan l’Enrique decideix augmentar el ritme i jo decideixo seguir-lo. No només per orgull, sinó també perquè l’Enrique portava un power gel i l’anava a obrir, i el més important, a compartir amb mi, cap al km 16. I és clar, jo no anava preparat... Anava més o menys bé, quan passem diria que era l’Aurelio i després el Jordi Segade, i obrim el gel. L’Enrique se’l pren, me’l passa i se’n va... per mi en aquells moments, ja no hi havia gel que servís... Si al km 9 em vaig quedar sense peus, en el 16 em vaig quedar sense cames degut a haver de modificar la trepitjada pel dolor... al km 17 va ser quan em van començar a agafar punxades al bessó dret i au... a patir fins l’arribada...

S’agraeix tota la gent que t’anima... vul fer menció especial al Francesc, al Carlos i el Lucas i tants altres, que em van ajudar a no aturar-me. Però sobretot al Manu, que venia per darrera i amb un semblant força fresc quan em comença a animar ell, la meva novia, la meva familia i faig l’esprint final...

Rebentat... sense cames... començo a menjar fruita… allò tenia sabor a glòria! Taronges fresques, kiwis, begudes isotòniques, plàtans… massatge… I el més reconfortant, un petó de la meva novia...

Conclusions: Cal entrenar més i millor, cal descansar més, cal alimentar-se millor i sobretot, saber quins són els teus límits i en base a això, fer una estratègia de cursa. Ara ja se també, que m’he de mirar alguna solució per correr... plantilles? Mitjons? Altres bambes?

Objectiu no aconseguit, doncs volia estar entre l' 1:30 i l' 1:35. Finalment 1:36...

Gràcies a tots pel vostre recolzament. De ben segur, l’any vinent tornaré! I disposat a rebaixar el temps.

Merci Franco

2010-02-08T00:35:00.001-08:00

Ahir em vaig enterar de la mort de Franco Ballerini, seleccionador de la selecció de ciclisme Italiana.

Jo no el coneixia, ni sabia els èxits que havia obtingut al llarg de la seva carrera. Tampoc sabia la magnitud de les seves gestes ni qui havia estat, però en Mon, un bon amic i gran aficionat al ciclisme si que ho sap i fins i tot va tenir l'oportunitat de conèixe'l personalment.

Podeu llegir el seu homenatge al seu blog: www.planetaciclismo.es/

Com diu en Mon, MERCI FRANCO.

Cinc regles triatlètiques ANTI-DIVORCI

2010-01-27T01:53:00.000-08:00

Gràcies a l'amic Xavi que tenim a "l'exili" a Hong Kong vaig descobrir l'aricle "Las 5 reglas para el entrenamiento de triatlón, sin llegar al divorcio" que, com el seu títol indica, ens explica com podem convinar la vida triatlètica amb la vida personal, social, etc.

Us recomano que llegiu l'article publicat per http://www.everymantri.com/, doncs pot ser-nos de gran ús!!

Faringitis...

2010-01-17T04:55:00.000-08:00

Malhauradament, una faringitis m'ha tingut apartat dels entrenaments tota aquesta setmana. Ha tocat cuidar-se amb medicaments i remeis casolans de tota la vida.

Per segon any consecutiu, no he pogut assistir a la Màster Spinning del coach del nostre club. Una verdadera llàstima. Em feia molta il·lusió i no me la volia perdre per res, però no va poder ser.

M'alegra que els que hi van anar ho passessin tan i tan bé.

Ara a entrenar de nou amb força a partir de demà!

Salut i kilòmetres!!

Cursa dels Nassos - Sant Silvestre 31/12/2009

2010-01-08T13:25:00.000-08:00

Com sempre, no podia fallar al meu hàbit de la "procastinació" i em vaig deixar per última hora el moment d'apuntar-me a la cursa dels Nassos. Vaig entrar a la web de la cursa dels Nassos abans de les 00:00 hores del dia 28, límit del plaç, per apuntar-m'hi però la "sopresa" me la vaig endur quan vaig veure que posava que les 9.000 places estaven ocupades i més "sopresa" encara quan un company del club em va comentar que feia ja 3 setmanes (!!!) que les places s'havien exhaurit!!!

Doncs bé, ni aquest fet ni la gent que deia: "quines ganes de posar-te a còrrer el dia 31 per la tarda..." (i per què no?) em van impedir la presència a aquest esdeveniment, que tanta il·lusió em feia assistir-hi, i que l'any passat havia de fer, però no va ser possible per la lesió al genoll.

Va ser una sort trobar lloc per aparcar just a la sortida i tenir un quart d'hora per a poder escalfar abans de la sortida. El que no va ser tan satisfactori va ser, pel fet de no tenir dorsal, haver de sortir des de l'última fila, amb uns primers 6 kilòmetres amb molt de trànsit... tant, que en alguns moments avançar la gent del davant era gairebé impossible, arribant al km 1 ja als 4 minuts 30 segons.

Agrair al noi que al kilòmetre 6 em va avançar, perquè portava un ritme excel·lent i em va servir de llebre (diria que sense adonar-se'n) i no vam deixar d'avançar més i més corredors. Fins al kilòmetre 9 i mig, que no el vaig poder aguantar i el vaig perdre de vista i a l'arribada no li vaig poder agrair la labor realitzada sense ell saber-ho.

Finalment, un satisfactori 43:12, que significa que vaig anar a 4:19 el kilòmetre i on crec que encara tinc molt marge de millora.

També felicitar a tots els companys que vaig veure i també als que no: Enrique, Tusi, Santi, Sergio, Carlos, Toni, Xavi, Pedro...

Sortida en Bici

2009-12-29T00:21:00.000-08:00

El diumenge va ser un dia magnífic per rebaixar els excessos Nadalencs. Tot i arrossegar desde fa uns dies uns marejos i un pinçament al braç, no va ser motiu suficient per arrugar-me i no fer front als 105 kilòmetres aproximats que van sortir de total.

Uns 15 components del club hem completat el circuit: Gavà, Sitges, Pantà de Foix, els Monjos, Avinyonet, Begues i Gavà.

Com sempre, no han faltat les hostilitats dels meus companys ;-)

Podreu veure el recorregut clicant el següent enllaç: http://connect.garmin.com/activity/21242636

També podreu veure una foto de "la grupeta" que vam fer front a aquest nou recorregut (per mi) que tant vaig disfrutar.

Does Ibuprofen Help or Hurt During Exercise?

2009-12-21T01:59:00.000-08:00

Avui fent neteja del correu, he rellegit alguns mails de triatletes on debatien l'ús o el no ús de l'Ibuprofeno a l'hora de competir.

Ha sigut d'aquesta manera, com he repescat un article publicat el dia 1 de setembre del 2009 pel The New York Times.

A continuació us en passo el link: http://well.blogs.nytimes.com/2009/09/01/phys-ed-does-ibuprofen-help-or-hurt-during-exercise/?scp=2&sq=ibuprofen&st=cse

En resum:
- Un alt grau dels participa en proves d'esport de fons (marató, triatló, etc...) el prenen.
- No està demostrat que millori el rendiment (el contrari, hi ha veus que diuen que el disminueix
- Pot causar danys als ronyons-
- Augmenta el risc de lesió

Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.

Presentación de La Vuelta 2010

2009-12-17T00:31:00.000-08:00

Ayer se presentó en Sevilla el recorrido de la Vuelta a España 2010 que tendrá como punto de partida la capital hispalense el 28 de agosto.

La organización ha buscado innovar con una contrarreloj nocturna por equipos de 16,5 km como primera etapa y por sustituir el color del maillot de líder, que deja de ser dorado para pasar a ser rojo.

El recorrido se compone de 3.352,6 kilómetros y está dividido en 21 etapas con el final clásico en Madrid. Cuarenta puertos tendrá la próxima edición, con tres de categoría especial, diez de primera, catorce de segunda y trece de primera. Destaca la presencia de una única crono individual, de 46km con salida y llegada en Peñafiel justo después de la segunda jornada de descanso.

Entre las etapas montañosas destacan la de Gijón-Cotobello(16ª) con 179,3 kilómetros, con tres puertos de primera; Solares-Lagos de Covadonga (15ª quinta), con 170 kms. con un puerto especial; Burgos-Peña Cabarga (14ª), con 178,8 kms, con cuatro puertos: uno de tercera; dos de segunda y uno de primera; y la de San Martín de Valdeiglesias-Bola del Mundo como colofón final antes de la llegada a Madrid el domingo 19 de septiembre(El Alto de Guarramillas, más conocido como la Bola del Mundo, es una prolongación del Puerto de Navacerrada con rampas del 18% y el 21%).

Pero la que más quiero destacar, por proximidad, y porque muchos sabemos lo que es haber subido por allí, es la etapa número 10, Etapa llana de salida para entrar después en una zona muy sinuosa con carreteras estrechas. Después de un primer paso por Vilanova i la Geltrú seguiremos la línea costera para llegar al único puerto de la etapa, el Alto del Rat Penat de primera categoría y uno de los santuarios del cicloturismo en Cataluña. De nuevo un puerto inédito para la Vuelta a España, que aunque corto, tiene rampas del 20 y 22%. Colocado a treinta kilómetros para meta puede perjudicar a los sprinters si no son capaces de recuperar el tiempo perdido en la subida.

El Periódico ya lo adelantaba el viernes día 11.

Un recorrido muy vistoso que lo tiene todo para que disfrutemos de un gran espectáculo.

Gavà Triatló a Gavà Televisió

2009-12-12T02:35:00.000-08:00

Hola amics!

Ja podeu veure la notícia presentada a la secció d'esports del telenotícies de Gavà Televisió!

Tot i que a l'any 2009 encara li queda un mes i escaig de vida, des del punt de vista del Triatló, la temporada 2009 ja ha acabat i es comença a preparar la temporada 2010. El club Gavà Triatló afronta la nova temporada amb il•lusió. No només pel fet que els resultats esportius són cada cop millors, sinó perquè des de l'any passat s'ha doblat el nombre d'integrants en el club i, a més, s'ha incrementat la presència femenina.

Entrenaments de cap de setmana

2009-12-07T01:33:00.000-08:00

Divendres en un principi no hi havia entrenament. I com cada divendres vaig anar a jugar la lliga dels divendres que jugo a la Pava i que crec que deixaré per dedicar-me plenament al triatló.

Com podeu veure a la crònica del partit publicada a http://www.gavasella.es/cronicas.php el partit va ser bastant intens i dur, motiu pel qual, vaig acabar amb la cama dreta adolorida i els abductors bastant tocats...

Va ser per aquest motiu, que vaig decidir prendre'm un descans el dissabte, i més sabent l'entrenament que m'esperava diumenge: Sortida llarga en bici des de Gavà fins a Montserrat (i tornar...).

Per ser la primera vegada que passo dels 100 kilòmetres, em vaig veure bastant sencer. La veritat és que estic molt content d'haver aconseguit aguantar amb el grup capdavanter tot i fer la goma en algunes ocasions i anar una bona estona xupant roda...

El temps que vaig emplear en la pujada des del peu de la muntanya de Montserrat fins a dalt el Monestir va ser de 45 minuts, acompanyat per: el TITAN Latower, en Parra i un component del Rayo team. Ara ja tinc una nova barrera a superar.

El temps total de la sortida va ser de 4 hores i 45 minuts aproximadament i vam completar un total de 117,5 kilòmetres.

També us obsequio amb una foto dels espartans més agosarats que vam decidir vèncer la muntanya. Que per cert, aprofito per dir que em va semblar com la pujada a Begues però el doble de llarg....

Si voleu veure el recorregut, seguiu aquest link: http://connect.garmin.com/page/activity/activity.faces?activityId=20185598&actionMethod=page%2Factivity%2Factivity.xhtml%3AuserSwitcher.switchSystem&cid=68471. Gentilesa d'en Francesc's Garmin.

Neopreno Synergy Hybrid

2009-12-03T00:22:00.000-08:00

Ja tinc el meu neoprè! A continuació... els detalls!

Neopreno de gama alta y máximo rendimiento de la marca Synergy.

CARACTERÍSTICAS:

- AquaLift Panels: paneles deslizantes de 3ª generación, tratados con una nano capa de Silicona SCS de superbaja fricción. Estas capas rodean las partes del cuerpo que necesitan una mayor flotación.

- PowerMax Panels: paneles que mejoran el apoyo en el agua en la fase de traccíon, mientras que no producen resistencia en el deslizamiento.

- HiFlex Panels: paneles de flexibilidad increible y mucha suavidad interior, para obtener el máximo movimiento sin gasto energético. Tratamiento exterior de silicona para mayor deslizamiento en el agua.

- BioAlign Panels: Patrones que se adaptan al cuerpo para mantener el equilibrio en su posición optima para la natación.

- Dual-Layered, SmoothSkin Neck: Sellado perfecto en el cuello mediante una doble capa de 1mm super suave.

- SuperAdjustable Neck Enclosure: El cierre del cuello y nuca utiliza un velcro muy poco abrasivo con cremallera interna que reduce la fricción y penetración de agua en el traje.

- Tratamiento exterior Superdeslizante: utilizan la última tecnología, la 3ª generación. Su apariencia es similar al exterior de una pelota de golf, que mejora el deslizamiento en el agua.

Estas características se situan de la siguiente manera en el traje:
- Frente y laterales del cuerpo y piernas: 5mm superdeslizante y boyante.
- Espalda y parte trasera de las piernas: 3mm superajustados.
- Parte alta del pecho, hombros y brazos: 2mm superflexibles.
- Nuca: 1mm interior supersuave.
- Parte baja de las piernas: 3mm interior supersuave.

Ara a disfrutar-lo!!

Entrenos y cena

2009-11-28T23:21:00.000-08:00

Una semana algo parca en entrenos que culminó con una cena el viernes y ha seguido siendo flojita en entrenos el fin de semana.

Como cada año, hemos celebrado el final de la temporada y el inicio de la nueva con una cena-comilona. En esta ocasión fuimos más de cuarenta.

Buen rollete, risas, guerra de bolitas de pan, y tal vez más vino de la cuenta considerando que somos deportistas...!!!

64 km. de bici de carretera

2009-11-16T02:19:00.000-08:00

Ahir diumenge, uns 25 components de l'equip Gavà Triatló vam fer una sortida amb bici de carretera. El recorregut va ser: Gavà Mar - Gavà - Begues - Olesa de Bonesvalls - Avinyonet del Penedès i tornada pel mateix lloc, completant uns 64 kilòmetres.

Us obsequio amb una foto de l'equip i el recorregut gentilesa d'Enrique's Garmin.

Acumulòmetre

2009-11-12T00:42:00.000-08:00

El dolor d'espatlla no se'n va... Abans d'ahir, 60' de rodillo i ahir running a la pista d'atletisme i exercicis per tonificar cames y abd.

Natació: 2.200 m.
Running: 8 km. aprox. + 50'
BTT: 0 m.
Ciclisme: 0 m.
Rodillo: 60 min.

Dilluns va començar la temporada 2009 - 2010

2009-11-11T00:17:00.000-08:00

Doncs si nois, dilluns amb l'arribada del coach, l'Ivan, també va començar la temporada. És hora de deixar enrere la temporada passada i les lesions que m'han mantingut "en el dique seco".

Aniré fent un "acumulòmetre" per a qui segueixi el bloc, pugui veure els kilòmetres / hores entrenades (i per a poder-ho seguir jo mateix). Serà difícil sense el Garmin (jeje) però ja me'n sortiré ;-)

També inclouré un apartat amb tots els resultats de les competicions passades.

De moment, dilluns una mica de carrera i ahir dimarts natació.

Natació: 2.200 m.

Running: 8 km. aprox.

BTT: 0 m.

Ciclisme: 0 m.

Ara a fixar objectius i a entrenar.

També us obsequio amb una foto dels components de la sortida que vam fer (d'esquerra a dreta) el Paco, el Lucas, la Rosa, el Rubén, l'Enrique i jo el dia de Halloween, de nit i amb frontals pel calamot. Si... una mica friquis!

També us passo el recorregut, gentilesa d'"Enrique's Garmin". http://connect.garmin.com/activity/17542975

Las personalidades del corredor

2009-11-10T01:17:00.000-08:00

Cuando decidimos pasar a una vida distinta e incluimos en ese cambio la práctica del atletismo, pasamos por una transformación muy curiosa. Desde aquella figura sedentaria hasta la figura atlética y predispuesta a recorrer kilómetros sin ningún complejo, se perfilan una serie de transformaciones, las cuales pueden darnos una visión bastante bien distinta de nosotros mismos, ante el espejo y ante los demás. Sin embargo, no todos los practicantes de atletismo han realizado una metamorfosis completa, algunos, han partido de un punto intermedio, otros, desde el principio, no obstante daremos vía libre al sentido del humor y que cada uno se identifique con cualquiera de estas personalidades.

El Principiante.

Es la fase mas difícil ya que, no solo debemos adaptar nuestro cuerpo a la nueva rutina, sino que además el estilo de vida cambia gradualmente. Es posible que a nuestro principiante sus amigos y familiares no le apoyen mucho, ya que, o bien el atletismo no entra en sus vidas o ven su nueva actividad como un capricho temporal. Nuestro corredor es poco constante, si hace mal tiempo, no correrá, o buscará cualquier excusa para no hacerlo. Cualquier tentación será fácilmente aceptada por su voluntad: una invitación al cine en su hora habitual de entrenamiento, deslices en la dieta que acaba de imponerse. ¿Lo mas difícil para el?. Entrar en un concepto de disciplina y autocontrol.

El Aficionado.

Empieza a disfrutar corriendo, puede incluso haberse creado un grupo de compañeros de fatigas y ninguno de ellos tiene aún grandes pretensiones, la salud y el divertimento son sus objetivos. Los planes de entrenamiento no entran en su rutina. Esta es una etapa donde nuestro protagonista intenta imitar ciertos aspectos y gestos que ve en corredores mas experimentados y donde el ansía por progresar en su nuevo “hobby” le llevara a pedir consejo a compañeros con mas tablas y dedicación. Las lesiones son un factor determinante en su moral, pueden, desanimarle por completo o generar un estado de angustia y ansiedad que le provoquen un empeoramiento de su estado. Correr es algo que le divierte y no va a dejarlo por una pequeña molestia aquí o allá.

El “Carreras”.

Nuestro personaje empieza a conocer el mundillo atlético y a documentarse de manera indiscriminada. Corre cualquier carrera que se le ponga por delante sin fijarse en distancia, calendario o intensidad. No entrena con un objetivo, pero entrena, ¿para que?, ganar a su grupo de amigos y vivir el ambiente de las carreras. Suele sobreentrenarse y sufre lesiones con frecuencia. Sin embargo, vive el atletismo intensamente y eso a veces le provoca cierto exceso que le lleva a estados periódicos de irritabilidad.

El Corredor.

Con mas experiencia, nuestro amigo sabe establecer periodos de entrenamiento y de descanso. Utiliza las competiciones como preparación para otras mas importantes y es consciente de sus propias limitaciones. Empieza a plantearse ser dirigido por algún monitor o entrenador e incluso forma parte de algún club de atletismo.

El Atleta.

Punto y final, ha conseguido la transformación completa, sabe establecer los periodos de recuperación dirigido por una persona especializada. Lo que fue una rutina de ocio se ha convertido prácticamente en una “profesión”. Conoce su cuerpo y sabe interpretar sus avisos y preveer cuando debe bajar intensidad y de que forma hacerlo. Es disciplinado y se plantea unos determinados objetivos y para ello utiliza una planificación anual que le lleven a conseguirlo. La falta de apoyo familiar y de su circulo de amigos se ha convertido en admiración, ya no es un vicio pasajero, es un atleta y como tal es tratado con respeto, incluso por aquellos que no veían la práctica atlética como algo posible en su persona.

Fuente: http://www.mundoatletismo.com/Site/atletismopopular/01d67c9356103a503.html

Malas noticias para los Triatletas...

2009-06-29T14:26:00.000-07:00

ESTUDIO CON TRIATLETAS

La bicicleta empeora la calidad del esperma

Rodar más de 300 km a la semana altera la morfología de los espermatozoides

Toda la información en: http://www.elmundo.es/elmundosalud/2009/06/29/medicina/1246286958.html

Terminología triatlética - HOY LA G - DE GLOBERO

2009-06-16T06:04:00.000-07:00

Curiosamente, en un periodo corto de tiempo he escuchado/leído este término: GLOBERO.

La primera fué en una salida con Santi, Raquel i Albert. Yo llevaba los tapones en los pitorros de la cámara del aire y, según ellos... eso es de GLOBERO jeje.

La segunda hoy, cuando leyendo el blog de Miguel Ángel, enorme triatleta que próximamente participará en Niza, leía: "... he recubierto las aerobars con cinta de manillar (si, ya lo sé, era un GLOBERO e iba sin cubrirlas, jeje)..."

Pues bien, muchos ya sabeis lo que es un GLOBERO, pero para quienes no lo sepais, os colgaré dos definiciones: una del Diccionario de la Lengua Ciclista (para los que quieran leer poco) y otra de José Ramón Arribas (no me pregunteis quien es...) publicada en la web www.amigosdelciclismo.com

1. Definición que viene en el Diccionario de la Lengua Ciclista de la web: www.bikeweb.org globero: adjetivo, a veces despectivo que sirve para identificar a los aficionados ocasionales. Algunos lo llevan con orgullo.

2. José Ramón Arribas en http://www.amigosdelciclismo.com/ define globero de la siguiente manera:

La palabra globero, muy utilizada en el mundillo del ciclismo recreativo, es un término con muchas acepciones, muchos matices. Todo depende de cómo se diga, de quién lo diga, de cúando se diga y de dónde se diga. Puede ser algo bueno, un halago, incluso hasta un insulto, pero siempre con buena intención.

Es algo así como la palabra cojones (que no se me ofenda nadie, por favor) ;]

¡Este pastel está de cojones! (buenísimo)
¡Estoy hasta los cojones! (harto)
¡Vaya cojones que tiene! (qué valiente es!!)
¡Vaya cojonazos que tiene! (pues eso)
¡Me tienes hasta los cojones! (cabreado)
¡Qué cojones haces! (extrañeza, sorpresa)
¡Igor cajones! (¿?)

Así también, respecto al término globero, podemos observar la cantidad de frases y contextos que acepta, como podemos ver a continuación:

Induráin es ahora un globero como todos nosotros. Es en realidad lo que todos nosotros somos, que nos gusta la bici, pero que no tenemos tiempo de entrenar. Naturalmente, un profesional nunca será un globero. Ni siquiera se le pasa por la cabeza juntarse con esa chusma. Y considera globeros a todos los que alcanza en la carretera, aunque sean bien entrenados.
Globero es al ciclismo, lo que pachangero al fútbol. O sea, cuando el ciclista sale sólo los domingos, se pega una paliza, vacila, no para de hablar, qué bueno es el ciclismo... qué bueno soy... y luego al terminar llega al bar y se pone hasta arriba de cerveza.
Un globero por otro lado es la envidia de todos. Siempre lleva bomba y repuestos, sabe de mecánica, casi siempre sabe más de ciclismo que nadie, y al final todos acaban pidiéndole ayuda... y el verdadero globero, siempre espera al último. Es una buena persona.
Hay otros, que llaman globero al que imita en todo al profesional, incluso lleva glucosa y todo, y luego no sabe ni reparar un pinchazo.
El globero generalmente lleva una bici cojonuda.
Otros se sienten globeros hasta que no tienen una bici cojonuda.
El globero es feliz aunque no ande. Es más, él no quiere ir deprisa.
Otros se hacen pasar por globeros, éstos no son buenas personas.
Hay globeros que se cabrean cuando les llaman globeros. Eso es que la persona es de las que les gusta machacarse y considera el término un insulto.
Hay globeros que se vanaglorian de serlo.
Hay otros, que son unos cobardes, que no paran de darte ataques, y cuando se cansan dicen que ellos son unos globeros, que no pueden seguir tu ritmo...
En el fondo, globeros somos todos los cicloturistas, pero algunos no quieren serlo.
Si quieres cabrear a un profesional, llámale globero.
Los globeros, dentro de un club, en las salidas, son según los que más andan , los que van detrás.
Según los que van detrás, el globero es el que va más detrás descolgado y que, claro, ellos van así de retrasados porque le van esperando.
Según el que va retrasado, el globero es ese que no es del club, que ya ha sido pasado por todos que se le ha pegado a la rueda y que no le da un relevo.
Según este marginado de la carretera, que en realidad siempre sale solo porque el pobre no anda más y nadie quiere salir con él, los globeros son todos los que le han pasado y no le esperan porque se creen que andan mucho y en el fondo no son más que cicloturistas picados y además son unos cabrones.
Pero en realidad, globeros son todos. Su actitud les delata. Su comportamiento es el del globero.

¿Lo captas?.

Globero, en el fondo, es siempre peyorativo y nadie quiere serlo, pero no pueden evitarlo porque se comportan de aquesta manera.

Globero, globero, globero, en realidad, es una forma de vida, una filosofía del ciclismo. Y globeros, repito, somos todos. Aunque a veces no lo parezcamos. El globero auténtico, repito, es feliz, pero los demás se rien de él. Pero ser globero es bueno.

Podríamos decir, finalmente, que hay varias clases de globeros, o varios tipos. El de verdad, el que lo parece, el que no quiere serlo, al que le llaman... y según Jose María García (locutor de radio nambergüan), cuando un profesional no se deja el pellejo en la carrera, cuando no ataca, cuando no aprovecha la oportunidad, es un globero. Así pues, también José María García es un globero radiofónico.

Pensando en Triatlón

2009-05-28T09:21:00.001-07:00

Son las 18:26, a las 18:30 termino mi jornada laboral... sólo faltan 4 minutos... y... ¿En qué estoy pensando? En que en estos 4 minutos restantes, podría estar haciendo un kilómetro corriendo...

Pensando en nuevas adquisiciones

2009-05-28T07:50:00.000-07:00

Pues si... estoy pensando ya en mis futuras adquisiciones que, en un principio, serán el neopreno, un cuenta kilómetros y el acople para la bici.

¿Algún consejo/sugerencia?

Superando Barreras

2009-05-27T01:03:00.000-07:00

Bueno, después de muchos días de inactividad del Blog, me decido a actualizarlo, con las últimas novedades de mi universo triatlético.

Hoy os hablaré de:

- El masaje Cyriax, mi salvador
- Mis nuevas adquisiciones (bici + rodillo)
- El día del estreno
- La Cursa del Corte Inglés
- Trotando solo, carrera de recuperación
- Próximas citas

Intentaré ser breve...

El masaje Cyriax, mi salvador

Llevaba alrededor de 5 ó 6 meses sin entrenar... después de esa fatídica caída sufrida a finales de noviembre en una Road Book. Pues bien, si seguís el blog, sabreis que el diagnóstico fué "fisura de menisco". Ahí empezó el periplo de médicos, recomendaciones de pasar por quirófano, etc. etc. hasta que di con un fisio de reconocido prestigio y me dijo que lo que me dolía, no era la fisura, sino el tendón rotuliano. Ese mismo día, me aplicó un masaje Cyriax, MI SALVADOR.

Para los que no sepais lo que es este masaje, os recomiendo seguir este enlace: http://es.wikipedia.org/wiki/Masaje_transverso_profundo

Ahora ya ha cesado el dolor... con una sola sesión de masaje Cyriax... Lo llego a saber y me lo hago 6 meses antes...

Mis nuevas adquisiciones (bici + rodillo)

Pues si, ya tengo bici, finalmente me decanté por la Trek Madone 4.7 equipada con componentes Shimano ULTREGA - Una dulzura, con una figura fina y esbelta. Me he enamorado de ella, ojalá nuestra relación sea larga y nos de muchos éxitos conjuntos.

Y el rodillo, todavía por estrenar, para parecer más un Hamster que un ciclista (sobretodo en días oscuros y de lluvia) y poder ir recortando segundos al crono y a mis compañeros, que están muy fuertes.

El día del estreno

Viernes que libre por la tarde, viernes que aprovecharé para salir con la bici a hacer quilómetros. Así fué el viernes pasado. Una salida de entre 75-80 km. con Pablo y Xavi "Hachazos Lapower" de aproximadamente 3 horas. Vaya hachazos pegaba el tío... Yo me dedicaría casi siempre a chupar rueda, menos en las subidas, que me quedaba rezagado... Un buen estreno, pero acabé petado, aunque hubiera seguido 2 horas más (a rueda claro ;-)

Os cuelgo la ruta:

La Cursa del Corte Inglés

Quedé con Muro para ir y volver y con Pablo (el mismo con el que salí en bici el viernes) para la salida. Solo puedo felicitar a Muro, por haber conseguido sus objetivos, a Pablo por estar entre el 1% de los mejores (posición 34 entre los competidores que corrían con CHIP).

En cuanto a mi, me hubiera gustado bajar de los 50 minutos, aunque después de estar meses inactivo y con dolor de rodilla, con bajar de la hora ya me sentía satisfecho. Pues bien, hice un tiempo total de 00:52:18. Suficiente, después de como aconteció la carrera:

Salimos, encontramos un corredor con armadura (de esos que hay de figuras en las Ramblas) y enfilamos Paseo de Gracia. No veo el punto kilométrico 1, estoy preocupado porque llevo más de 6 minutos y todavía no lo he visto! Bueno... llegamos al 2 y veo que llevo 8 minutos y poco... bien, estoy haciendo menos de 4 minutos y medio el kilómetro... no está tan mal... Llegamos a Plaza España y empieza la subida a Montjuic. Es entonces cuando empiezo a notar las piernas hechas polvo... sobretodo por haber hecho 80 kilómetros en bici ese mismo viernes... ¿Pero a quién se le ocurre? A los tiratletas... Subo bien y llego el 560 aprox. al Estadi. Es allí donde se viven momentos emotivos, cuando toda la multitud aplaude la llegada al túnel de entrada de ese emblemático recinto. En la bajada, donde pensaba que podría aprovechar mi zancada y empezar a adelntar posiciones, me dió flato. Tuve que bajar mi ritmo de forma considerable, y no se me pasaría hasta aproximadamente el kilómetro 9, cuando ya la marabunta se dirigía a Plaza Catalunya. Veo un arco al final y una valla que marca los 700 metros finales, esprinto, paso por debajo del arco para llegar fundido y veo que es un "pre-arco" (por qué coño lo harán esto?) quedan todavía 250 metros, que hago fundido... Agüita porfavor... era lo único que quería en ese momento. Agua y espacio para poder respirar, demasiada gente!

Trotando solo, carrera de recuperación

El lunes estaba cansado y con trabajo que hacer, es decir, sin tiempo ni ganas... Así que esperé a ver como me encontraba ayer para hacer unos 40 minutos de trote regenerativo. Fuí al Parc del Mil·leni, donde estuve trotando de forma muy suave y me pasé por la piscina a saludar al Coach y a quien me viera.

La verdad que es en estas ocasiones, cuando empiezas a pensar... Sales para evadirte, pero lo único que puedes hacer es pensar en los meses anteriores, lo difíciles que han sido por las lesiones, que por fin puedes volver a entrenar, te fijas objetivos, piensas en la vida... en tus cosas... en el futuro... piensas... mucho? demasiado quizá? No lo puedo evitar...

Próximas citas

En un principio, mi próxima competición iba a ser una carrera popular de 10 km. en Nou Barris (Barcelona). Pero quizá, por motivos personales, tenga que cancelarla. Ya veremos.

Sea como sea, estoy muy contento de formar parte de un equipo, del Gavà Triatló, donde solo se respira buen ambiente y donde encuentras gente genial y de todas las edades, y lo más importante, que comparten tu ilusión.

A ver cuando hacemos un triatlón juntos compañeros!

MI BICI Y YO - "UNA HISTORIA DE AMOR - ODIO" [CAPÍTULO 1]

2009-04-01T07:36:00.000-07:00

Aprendí a ir en bici con una BH. Un verano de aquellos, que pasábamos en el cámping. Con la típica BH que muchos tuvimos de pequeños. Y como no, heredada de mi hermano. Empecé con dos ruedecitas en los laterales, para no caerme... Recuerdo, que un día me quitaron la del lado derecho... otro día la del izquierdo...

1r accidente "Ese día tocaba quitar la rueda del lado derecho..."

Yo, todo emocionado, tomé una curva de izquierdas... y gracias a la fuerza centrífuga...

[aquella que tiende a alejar los objetos (en este caso yo y mi bici) del centro de rotación (la curva) mediante la velocidad tangencial, perpendicular al radio, en un movimiento circular]

... acabé empotrado en unas zarzas, sin poderme mover, como una mosca atrapada en una telaraña... Salvado por mi hermano y progenitores, acabé solo con algún leve rasguño.

Esa fue la primera de tantas caidas...

TO BE CONTINUED...

MIS "FLACAS" CANDIDATAS

2009-03-20T04:02:00.000-07:00

Por fin!

Por fin me he decidido, después de más de 6 meses de indecisión, a comprarme la bici!

Os presento las candidatas! No serán exactamente estos modelos... más bien es la marca...

1. TIME

2. LAPIERRE

3. CONOR

4. TREK

Espero disfrutar pronto de alguna de ellas con vosotros!

"GAFE"

2009-02-24T04:30:00.000-08:00

gafe.
(De or. desc.).
1. adj. Dicho de una persona: Aguafiestas o de mala sombra. U. t. c. s.

Pues sí... soy gafe...

El viernes quedé con Anrhik (Enric o Enrique... ja no se com dir-te tio... jeje) para salir en bici por Gavà - Castelldefels...

La ruta que inicialmente pensé era: Gavà - Gavà-Platja - Castelledefels (Port Ginesta) - Ascenso al Palau Novella - Vuelta por el mismo lugar.

Se tuvo que recortar, hasta "la pleta", pues no teníamos tanto tiempo...

Aguafiestas, porque agüé la salida en bici y mala sombra, porque no se suele pinchar dos veces en media hora habiendo cambiado la cámara... La misma rueda y por el mismo sitio...

Puedo pensar que la llanta o el neumático tendrán algo en ese punto... pero lo dudo... es la primera vez que ocurre... de todas formas, lo miraré.

Aunque siempre se me rompen por la parte del pitorro, en la unión pitorro - resto de la cámara... Tanto en los pinchazos de la rueda delantera como trasera... Quizá se deba a un problema de fabricación de estas cámaras marca "no t'hi fixis" o quizá se deba al calentamiento de los frenos... yo que sé...!!! Que soy GAFE y punto!!

Esperemos que las próximas salidas se salden con un OK, es decir "0" pinchazos...

El primer pinchazo en subida... todo bien... pero el segundo en plena bajada... por donde está el mirador de los escaladores... derrape y... agradecer a la divina providencia no haber caído al suelo...

Y nada... caminando hasta la parada del bus, donde me dicen que no es posible subir bicis... entonces hasta el apeadero... y piyo el tren a las 7, muerto de frío...

Gracias a Enric por acompañarme... te debo una t-10, 2€ y otra salida con cara y ojos.

Propongo una este finde de unos 50 kilómetros y 660 metros de desnivel. ¿Te apuntas?

Mitja marató Gavà - Castelldefels - Gavà

2009-02-16T01:09:00.000-08:00

Aquest passat cap de setmana va ser la mitja marató “Gavà- Castelldefels – Gavà”. Per a aquells que no ho sàpiguen, una mitja marató consisteix en completar un recorregut de 21 quilòmetres i 97 metres.

En aquesta mitja en concret, hi van participar al voltant de 2150 corredors i el podi final en la categoría masculina i femenina va ser:

Homes:
El Hanial - 1:05:31
Nacho Cáceres – 05 segons més tard
Roger Roca d’igualada

Dones:
Tadalech Biru – 1:17:27
Noemí Moreno – 1:19:55
M. Carmen Auñón – 1:21:54

Vull felicitar a tots els corredors que van participar a la mitja. Felicitats a tots, des del primer a l’últim, des del que va complir les seves espectatives, com el que no ho va aconseguir, perquè el més important, almenys per mi, és poder dir: “jo hi vaig ser, jo vaig córrer la mitja marató de Gavà”.

També vull fer menció especial a aquelles persones que van fer la mitja i que conec: Hendrick, Ivan, Rafa, Gerardo, Arnau, Amaia, Xavi, Toni, Joan, Jordi, Oscar, Robert, David... tots ells del Club Gavà Triatló (crec que no m’oblido a ningú).

També vull felicitar el Miguel Ángel (quin crack!) i l’Alfred (els dos del gimnàs Accura de Gavà) i la Raquel, la triatleta que més admiro.

Un deu també pels organitzadors i voluntaris: Francesc i Joan, en bici marcant la primera i segona noia... Emili, Rosa, Pedro i jo mateix entre de molts altres... punts d’avituallament... policies, ambulàncies, conductors d’autocar (que van tenir molta paciencia...)

Felicitats a tots! I sobretot... moltes gràcies per fer-me disfrutar, malgrat el fred, d’un esdeveniment com aquest!! L’any que ve, esper-ho ser-hi!

Terminología triatlética - HOY LA D - DE DRAFTING

2009-02-13T04:44:00.000-08:00

"D" de DRAFTING (en el tri)

Quiero empezar por la "D" de Drafting por un motivo, y es que cuando me empecé a introducir en el mundo del Triatlón, vi un día en el Tri de Vilanova (creo que fué en ese) a mi coach Iván con una camiseta con ese escrito y ese dibujo que tengo aquí en el lateral. Me empecé a interesar por lo que es el Drafting, y trataré de explicarlo a continución lo mejor que sepa, y consultando las mejores fuentes que pueda.

Diferentes formas de dráfting: en ciclismo, en carreras de coches, en la naturaleza

El Drafting es una técnica donde dos (o más) bicis (nadadores, corredores, vehículos, objetos...) se alinean en un grupo reduciendo así la resistencia al avance, gracias a la explotación de la estela que deja el ciclista líder. Es una forma de optimizar el trabajo.

Aquí, esta técnica es más conocida con el término "ir a ruda" o "chupar rueda".

Aunque yo ponga "NO DRAFTING", la verdad es que siempre que he podido, lo he usado...

Si nadas tras la estela de un nadador que lleva un buen ritmo y tú lo puedes aguantar, éste te llevará en volandas y saldrás "nuevo" para el sector de bici.

Y en el sector de bici, también lo usé en los últimos dos quilòmetros de mi primera triatlón... Íbamos rápido, y yo no tuve que hacer ni una pedalada...

Hay que decir, que el Drafting no está permitido en algunas competiciones. Es decir que, en ellas, será imposible ver un pelotón.

Si quereis más información al respecto, os aconsejo que os dirijais al siguiente link http://www.triatlon.org/fetri/reglamentos/2008/Reglamento_2008.pdf y consulteis las páginas 12, 13 y 14 del reglamento de competiciones de la FETRI (Federación Española de TRIatlón)

Dies Clau

2009-02-13T04:07:00.000-08:00

Bé, avui és dimarts 13... millor que deixem de banda les supersticions en aquests dies en què són crucials per decidir si m'operaré o no del menisc...

Ahir 3 sèries de 3 voltes al Camp de la Bòbila a un ritme moooooolt suau... Cada primera volta de cada sèrie, una mica de molèstica, però a mesura que anava corrent, el dolor desapareixia...

Dilluns, un dia més per posar a prova el genoll. Esperem que, poc a poc, vagi millorant i no hagi de passar pel quiròfan.

Aquest diumenge és la mitja marató de Gavà. Des d'aquí, desitjo molta sort als companys del club Gavà Triatló que hi participin, així com també a aquells amics i amigues que també hi competeixin. Tan de bo hi pogués córrer amb tots vosaltres!

Ja tinc ganes de compar-me una bici de carretera i sortir a fer quilòmetres! I de fer una triatló o una duatló... ja ni diguem!!

Finde "cañero"

2009-02-10T07:20:00.000-08:00

Ha estat un bon cap de setmana quant a entrenaments es refereix. A continuació us en faré 5 cèntims:

DISSABTE:

Per fi, molt bones sensacions a la piscina. Entrenament de 8:30 a 10, que consistia en completar 2.800 metres. Content perquè no en vaig fer 2.800, sinó que en vaig fer 3000, a molt bon ritme amb els meus companys. Tot i que he d'admetre, que encara no estic en un bon moment de forma física.

A les 11, una hora d'elíptica al gimnàs (entrenament del divendres que no vaig poder fer per falta de temps), sauna, bany de vapor i una bona sessió de jakuzzi, per relaxar-me i deixar enrere tanta fatiga acumulada. (Per la tarda m'adormia... i vaig acabar fent una bona migdiada...)

DIUMENGE:

Sortíem uns quants del Club Gavà Triatló a fer una bonica ruta que incloia Gavà, Begues, Parc Natural del Garraf, entre d'altres indrets, que fins ara eren del tot desconeguts per mi.

He de dir, que em va costar molt aguantar el ritme a les pujades... em treien metres i més metres, cada vegada més... minuts i més minuts... en els ascensos, sempre era l'últim. Decebut pel mal estat de forma física, però content si tenim en compte que:

- feia 3 mesos que no agafava la bici (des de la caiguda); molts no es podien creure que fes tant temps que no agafava la bici i hagués aguantat tan bé (agraeixo la compassió!! jejeje)

- no vaig caure!!! Increible, però cert!! No vaig caure anant en BTT!! De fet, normalment s'hi han de donar dues condicions indispensables: Anar en BTT i fer la sortida amb el meu germà, si es donen aquestes dues condicions, hi ha caiguda assegurada!

Una sortida, en què vam completar un total de 50 kilòmetres i un desnivell de 660 metres! Es veia tota Catalunya des d'allà dalt! Pirineus, montserrat, terres de tarragona... una meravella!!

Cal dir que, deixant de banda el fred, va ser una sortida genial, que sens dubte repetiria ben aviat!!

I al juny... "Pedals de Foc"!!! T'hi apuntes?? Jo crec que si!!

De road books, caigudes, metges, meniscos i altres...

2009-01-30T02:28:00.000-08:00

Sí, actualitzo el blog, després d'uns mesos un pèl... desconectat per problemes físics, sense ganes d'entrenar, però una vegada he tornat als entrenaments, jo i el meu cos hem recordat perquè ens agrada fer tant esport, i és pel simple fet que ens sentim bé, molt bé.

9ª ROAD BOOK POPULAR GAVARRES - 23/11/08

Molts i moltes potser us preguntareu què és una ROAD BOOK, doncs bé, la Road Book popular de les Gavarres que jo vaig fer en concret, va consistir en un circuit de 35 kilòmetres i 500 metres de desnivell acumulat. L'organització et cedeix un llibret, amb indicacions que has d'anar seguint per no perdre't, amb l'ajuda d'un conta kilòmetres. Igualment, has d'anar marcant el llibret en uns punts de control, per assegurar-se així que no te'n saltes cap.

S'havia de córrer en equips de 2 a 4 persones, el meu equip estava format pel Joan, el meu germà i per mi. Érem l'equip "Els 2 Cantons" amb el dorsal 23 i ara us explicaré, intentaré que sigui de forma breu, explicar-vos com va anar tot:

Ens vam aixecar, esmorzar i preparar els bidons amb la meva mescla guanyadora ;-)
Tot seguit, vaig haver de canviar la càmera del neumàtic de radera... no estava punxada, però no la podia inflar per un problema del "piuet" per on s'infla... total... que la vam canviar i una vegada vaig arribar a la sortida de la prova, ja tenia la càmera d'aire rebentada una altra vegada!! Realment... no eren uns bons pressagis... sort que hi havia una tenda/furgoneta/taller ciclista allà per emergències d'última hora com la meva... i com que pagant Sant Pere canta, a canviar-la s'ha dit!

S'anaven d0nant les sortides amb intervals, que si no recordo malament, eren d'1 minut. Anàvem bé, seguint els punts de control... mirant el conta kilòmetres... però clar... el Joan portava el llibret... i el conta kilòmetres... jo anava tirant, amb les mans lliures i sense haver de pensar... Tenia la sensació que anàvem lents... A sobre... el suport del llibret era... diguem-ne... casolà... de tal manera que, a les baixades, amb tants sotracs, era impossible que s'aguantés... total, que cada 2 x 3 estàvem recollint-lo del terre i com no, perdent un temps valiosíssim...

Quina va ser la "solució"? Que ell controlés el conta kilòmetres i jo els punts del llibret... "Craso error" ja que, el remei va ser pitjor que l'enfermetat... Va ser aleshores, quan em vaig adonar de la magnitud de l'esforç que feia el Joan... controlava els kilòmetres i anava mirant el llibret!!! Quan jo amb només el llibret... ja em costava anar còmode amb la bici!! I clar... ens vam oblidar del suport del llibret dels coll... i com l'havia d'aguantar? Amb la mà... I si ja sóc "torpe" baixant, imagina't amb una mà ocupada... total, que decideixo guardar-lo a les butxaquetes de radera el mallot, en plena baixada de muntanya, plena de pedres i sotracs... total, que vaig clavar la roda i vaig sortir volant literalment i no se com, però vaig impactar amb els dos genolls contra el terra... Sagnava com un crist... el primer que em va passar pel cap va ser: "Ligaments trencats i adéu triatló". La veritat és que vam perdre de l'ordre de 15-20 minuts, sense exagerar... Se'm va passar pel cap la retirada, però semblava que se m'anava passant i l'únic que volia, era acabar, però no per mi, sino pel Joan (un altre dia us explicaré perquè...). Això va passar al kilòmetre 10, en quedaven 25, i la veritat és que els vam fer molt bé, gairebé sempre acompanyats pels que venien radera nostre... vam semblar un equip de 4 en alguns moments.

En definitiva, vam arribar en la posició 30 de 51 participants amb un temps de 3:58.15 (el temps dels primers va ser un sorprenent 2:35.51). Tot i que, he de dir, que si restem els aproximadament 15 minuts que vam perdre amb mi tirat agonitzant al terra, podríem haver quedat entre la posició 15 i 24, on s'hi acumulaven molts equips en una forquilla de temps molt ajustada.

De metge en metge i tiro perquè em toca... Comença el CAOS...

Un altre dia, dedicaré a tots aquells que em dieu: HIPOCONDRÍAC... la titularé: Hipocondríac, jo?

Resumiré, no em vull allargar-ho més per no fer pesada la lectura... Caiguda.

Metge 1: Vaig al CAP de girona... miren aquí, miren allà... Diagnòstic del metge: "No sembla res... és només el cop, no sembla que hi hagi ni menisc, ni lligaments afectats" Tractament: "Prèn-te antiinflamatoris i posa't gel". Res més... ni em va netejar les ferides... Bravo! Una feina excel·lent...

Metge 2: Al llarg de la setmana, per assegurar-me que no és res, decideixo anar d'urgències (per una mútua, és clar... si no... em tiro tot el dia esperant...). Diagnòstic del metge: "No sembla res... és només el cop, no sembla que hi hagi ni menisc, ni lligaments afectats" Tractament: "Prèn-te antiinflamatoris i posa't gel". Res més... Bravo! Una feina excel·lent...

Metge 3: Com no, segueix fent mal... camino i m'he d'aturar pel dolor insuportable... demano hora pel primer trauma que trobo per la zona... Diagnòstic del metge: "No sembla res... és només el cop, no sembla que hi hagi ni menisc, ni lligaments afectats" Tractament: "Prèn-te antiinflamatoris i posa't gel". Res més... Bravo! Una feina excel·lent...

Metge 4: Finalment, un temps després, torno al metge 3 (que és un altre perquè aquell dia no hi podia anar) i li dic: Mira, em fa mal i porto un mes prenent antiinflamatoris i posant-me gel i em fa mal, crec que m'hauria de fer una ressonància. I així va ser.

Resultat: Ressonància i menisc fissurat. Porto els resultats a un entès i em diu que puc fer natació i bici "a saco", però que no comenci a córrer, per l'impacte que això implica, fins mitjans febrer. De moment, content, perquè no fa mal... He pogut entrenar la natació i la bicicleta aquesta setmana i el dolor ha estat mínim... Esperem que tampoc faci mal a l'hora de córrer!

Aquest dissabte més piscina, i diumenge al Prat, a veure els companys de l'equip com fan una duatló per equips, amb molta enveja per no estar entre ells, competint... i sentint-me per un dia el fotògraf del club.

DUATLÓ CROSS VILADECAVALLS - 16/11/08

2008-11-19T04:38:00.000-08:00

He pensado varios títulos para la crónica, pero no me decido. Dudaba entre: “Sabor agridulce”, “Bienvenidos al infierno” o “Espíritu finisher”. Ahora cuando leáis la crónica, sabréis porque y decidid vosotros mismos.

Una vez cargado todo el material en el coche, me encontraba con Joan en Plaza Catalunya de Gavà a las 8, para estar allí sobre las 9. Llegamos a Viladecavalls, no sin dar algún rodeo antes, y nos vestimos con nuestras mejores galas, con la intención de hacer el mejor papel para nosotros mismos y nuestro club. Vestimos la bici con el dorsal y es entonces cuando empiezo a ver y mirar bicis de otros participantes... Y pienso... No se por qué he cogido cámara de recambio y le he puesto la mancha a la bici... si en 21 Km... ¿Qué va a pasar? Pero la hora se acerca y decido dejarlo tal y como está... por lo que voy a hacer... tampoco me va a molestar!

Llega Pablo con una amiga (finalmente primera de su categoría) y nos dirigimos al box, donde nos encontramos con Rubén. Una vez acomodadas las bicis y demás, nos vamos los 5 fantásticos (algunos más fantásticos que otros...) a calentar por esas cuestas que más adelante causarían estragos a más de uno.

Ya finalmente, con un Albert súper motivado, se da el pistoletazo de salida. Me espera un primer tramo de aproximadamente 7 kilómetros combinando Asfalto y Pista. Ya de inicio las pendientes asfaltadas eran considerables, pero noté la preparación de los últimos meses, me veía bien, más ligero, más relajado, no tan tenso. Iba remontando posiciones, me veía fuerte mentalmente. Hasta que... llega el primer mazazo mental donde veo en una curva, ya a lo lejos, a los cracks. No pretendía ir a su ritmo, ni mucho menos, pero piensas... joder... ¡¿Ya van por ahí!? ¡En fin! ¡¡Esto acaba de empezar!! ¡Adelante! Empieza el sector de pista con un desnivel de 80 metros y unos 4 kilómetros, donde los dos primeros son de bajada y los dos segundos de subida (por el mismo camino) y con un avituallamiento. Me veía bien, vi a Pablo que ya encaraba la subida y le animé: Vinga Pablo!! Estaba realmente cerca del cabeza de carrera!! No veo a Rubén, y llego al avituallamiento, bebo agua y encaro la subida, es entonces cuando veo a Joan que está a punto de llegar al giro y cuando llega un momento fatídico... me entra flato!! Pienso... no puede ser... bueno, no tardará mucho en irse... pues no... sigue allí persistente haciéndome duro el ascenso por esa pista... aflojo para esperar a Joan y engancharme a él, que no tarda en llegar, me pregunta qué tal y... nada... el flato sigue... no puedo seguir su ritmo, ni el suyo ni el de muchos... al fin llego al km 5,5, donde encontramos otra vez el asfalto y.. eureka! Parece que el flato va desapareciendo! Voy a buen ritmo y hago la transición.

Empiezo muy bien la bici, me engancho a buenas ruedas. Subidas y bajadas, pero por asfalto, todo perfecto, hasta que... nos encontramos con un desnivel ascendente por pista (pista según la organización, yo a eso no le llamaría pista ¡ni de coña!). Es otro momento en el que lo paso mal, plato pequeño-piñón grande, voy subiendo, a mi ritmo, “a poc a poc i bona lletra”, de hecho, con los que voy nadie va más rápido... todos chino-chano... hasta que se me sale una cala... NO! Ahora venía el trabajo para subirse otra vez... me costó demasiado! Y más mientras veía a un montón de gente adelantarme... Finalmente consigo subirme y venga!! Para arriba! Tiempo perdido... posiciones perdidas... Pero con ganas de hacerlo todo lo bien que se pudiera. Al fin, en el kilómetro 6 y pico coronamos la cima! Al fin viene la bajada!! ¿Al fin? ¿He dicho al fin? Sí, la bajada era magnífica! Voy a saco, quiero recuperar posiciones, gafas enteladas, una piedra mal puesta y... ¡CLANK! PFFFFFFFF!!! NO! No puede ser, si no he reventado la rueda es de milagro! PLOF, PLOF, PLOF... En efecto… desllantada… rueda petada… me paro y pienso… a tomar por… En ese momento la tristeza y desmotivación es total... más cuando ves a Joan que te adelanta por segunda vez (cuando le adelanté? Ni idea) y a unos cuantos del Prat Triatló... Tengo que decir que uno de ellos se paró y me ofreció su ayuda. Le dije que siguiera, que él aún podía hacer un buen papel, que yo ya había terminado mi carrera... Pero, en ese giro, había un hombre de la organización cortando el paso y me animó, gracias a él, encontré suficientes fuerzas y motivación para poner la bici del revés y cambiar la cámara... (Suerte que me llevé los recambios!) Perdí tiempo... mucho tiempo... demasiado... pero tenía la oportunidad de terminar mi primera duatlón cross!!! Había que pensar en positivo!! Y la verdad, creo que hice un descenso muy, pero que muy bueno. Desde ese momento, no dejé de adelantar gente, corría mucho, y con mucho afán de superación. Fue entonces cuando, empujado por ese afán, clavé la suspensión delantera y pegué un bote por encima la bici... Un golpe más... rodilla, codo y hombro derechos... magullados... sangrando, pero en ese momento... No había dolor!! Y continué el descenso glorioso. Por mala suerte, había tramos muy estrechos, donde solo cabía una bici y era imposible adelantar. Había mucho tráfico, pero en cuanto veía un hueco... ZAS!!! Me colaba cual Ferrari doblando a un Minardi. Un ciclista con la bici del revés, cambiando la cámara, la mancha no le funciona y me pide si tengo una. Me paro y le doy la mía, le digo que ya me la devolverá en meta (curiosamente la recuperé). Magnífica bajada por un riachuelo estupendo, donde adelanto a una chica y oigo que grita algo así como: bla, bla, bla Gavà Triatlóooo...!!! Y pienso... o me está maldiciendo porque la he mojado enterita... o me está animando... Y para acabar... otra subidita por pista y ya el enlace con el último sector de asfalto. Lo peor había terminado ya. Transición rapidísima, con Pablo animándome ya con su carrera terminada y a correr los últimos 3 kilómetros.

Empiezan los 3 últimos kilómetros con una cuesta... que me atrevería a catalogar de descomunal, y más después de lo acontecido con la bici... enfrente, una subida por escaleras, aunque, nuevamente, por suerte me encuentro muy bien corriendo. A un ritmo bastante bueno, hasta que entramos en pista. En este tramo de pista, hago lo que puedo, adelantando a todo lo que puedo y en los últimos 500 metros de este sector, enganchado a dos corredores, que me iban llevando para adelante. Por fin, otra subida asfaltada descomunal, lenta, muy lenta, donde dejo a 3 corredores más atrás y ya encaro la recta final, en la que adelanto a un par más de corredores.

Contento por haber terminado, pero con un mal sabor de boca, y más sabiendo que lo podría haber hecho mucho mejor... SABOR AGRIDULCE

Contento por haber terminado después del flato, salida de calas en la subida, reventón del neumático, caída, tráfico, parada para dar mancha... ESPÍRITU FINISHER.

Contento, porque durante la carrera me vinieron a la cabeza las palabras que un día me dijo nuestro compañero J.J. :”Un duatlón cross, para mi, es más duro que un triatlón” y en efecto, después de esto puedo decir... BIENVENIDOS AL IFNIERNO.

Y ya para acabar, dar la enhorabuena a los otros finishers, Pablo, Rubén, Joan y la amiga de Pablo, todos ellos unos campeones.

DESCOBERTA DE PÀGINA WEB!!

2008-10-27T08:08:00.000-07:00

Aficionis, una pàgina web d'intercanvi d'aficions, on els usuaris poden compartir els seus interessos comuns, funcionant únicament com a servei per a adults.
afició, aficio, aficion, aficiones, aficions, aficionar, aficionis, aficions
Us la recomano encaridament, acaba de neixar i crec que té molta qualitat en el disseny, navegabilitat i unes espectatives que cobriran un espai en blanc en la xarxa en què ens movem.

Avalo personalment la qualitat de les idees i la professionalitat de les perseones que han creat i dissenyat aquest projecte, la fi del qual és la interacció social offline a través d'aquesta magnífica eina.

TRIATLÓ GAVÀ

2008-10-17T07:22:00.001-07:00

Despertava amb el cel ben tapat, nerviós pel debut, però alhora impacient. Imagino que per això vaig dormir només 3 hores...

Una vegada carregat tot el material al cotxe i amb el body enfundat, em dirigeixo al circuit, on em trobo amb la meva companya de tri Raquel. Anem a buscar els dorsals, muntem les bicis i les portem al box. Ho deixem tot ben preparat per tal de perdre el menor temps possible durant la prova i ens posem el neoprè, no sense abans fer la "pixada de la por". Una vegada alleugerit de pes, anem a la sortida, on fem uns escalfaments/estiraments mentre comentem el recorregut del mar. L'hora de sortida s'endarrereix per la mala mar que hi ha, però finalment es dona la sortida:¡PAM! Tinc la intenció de prendre-m'ho amb calma... amb molta calma!! Vaig nedant... vaig fent... i surto de l'aigua sense tenir ni idea de la posició en la que estic... em trec el neoprè fins la cintura mentre faig la llarga transició fins al box. Em calço mitjons, sabates (?) i casc i empenyo la bici fins la sortida.

Un circuit pla, perfecte per rodar, vaig sol, miro enrere i se m'acosta un triatleta, s'enganxa radera fins que li dic que passi, que si vol anem fent relleus. I així és fins que em canso i se m'escapa. Més endavant (km...?) em passa el Xavi, company del CGT i em diu que m'enganxi a la seva roda. Igualment, m'hi enganxo, però no duro gaire. Novament, sobre la segona volta, intento enganxar-me a un tio que ve fletxat, però com les altres dues vegades... no acosegueixo agafar la seva roda. No és fins al pont del Silvi's, a l'última volta, quan 3 triatletes del mateix club em passen i ja per fi, em deixo portar fins al box, on faig una transició rapidissima (almenys així m'ho va semblar a mi...), faig un glop a l'isostar, agafo una ampolla d'aigua que proporcionava l'organització i me la tiro gairebé tota per sobre.

Començo la carrera fatal. Sense gambades llargues... tot el contrari, tenia la sensació de tenir dos pals per cames... És aleshores quan sento a l'Emili, mentre em fa una foto cridar: "Vinga Albert! Que vas molt bé!! De veritat!!". En aquell moment el primer que em va passar pel cap va ser: "ostres... estic corrent fatal i el bo de l'Emili m'intenta animar (jeje)" Sento a tothom que m'ha vingut a veure animar-me, però els seus crits no aconsegueixen imprimir més velocitat a les meves cames. No és fins que recullo la pulsera negra que designa l'inici de la segona volta, que em començo a refer i a trobar molt bé. Allargo el pas i començo a avançar gent. M'acoplo a una noia, que portava un ritme perfecte (no havia fet la part del mar i començava la primera volta de cursa) i em deixo dur, fins que comença la recta final i m'escapo, avançant el Sergio, company de l'equip i acabant a 1h13m, posició 49.

Molta satisfacció per ser el primer que faig. L'organització perfecta, el dia va acompanyar, el públic també perfecte i sobretot l'afició. Gràcies a tots!