TRIATLÓ GAVÀ

Despertava amb el cel ben tapat, nerviós pel debut, però alhora impacient. Imagino que per això vaig dormir només 3 hores...

Una vegada carregat tot el material al cotxe i amb el body enfundat, em dirigeixo al circuit, on em trobo amb la meva companya de tri Raquel. Anem a buscar els dorsals, muntem les bicis i les portem al box. Ho deixem tot ben preparat per tal de perdre el menor temps possible durant la prova i ens posem el neoprè, no sense abans fer la "pixada de la por". Una vegada alleugerit de pes, anem a la sortida, on fem uns escalfaments/estiraments mentre comentem el recorregut del mar. L'hora de sortida s'endarrereix per la mala mar que hi ha, però finalment es dona la sortida:¡PAM! Tinc la intenció de prendre-m'ho amb calma... amb molta calma!! Vaig nedant... vaig fent... i surto de l'aigua sense tenir ni idea de la posició en la que estic... em trec el neoprè fins la cintura mentre faig la llarga transició fins al box. Em calço mitjons, sabates (?) i casc i empenyo la bici fins la sortida.

Un circuit pla, perfecte per rodar, vaig sol, miro enrere i se m'acosta un triatleta, s'enganxa radera fins que li dic que passi, que si vol anem fent relleus. I així és fins que em canso i se m'escapa. Més endavant (km...?) em passa el Xavi, company del CGT i em diu que m'enganxi a la seva roda. Igualment, m'hi enganxo, però no duro gaire. Novament, sobre la segona volta, intento enganxar-me a un tio que ve fletxat, però com les altres dues vegades... no acosegueixo agafar la seva roda. No és fins al pont del Silvi's, a l'última volta, quan 3 triatletes del mateix club em passen i ja per fi, em deixo portar fins al box, on faig una transició rapidissima (almenys així m'ho va semblar a mi...), faig un glop a l'isostar, agafo una ampolla d'aigua que proporcionava l'organització i me la tiro gairebé tota per sobre.

Començo la carrera fatal. Sense gambades llargues... tot el contrari, tenia la sensació de tenir dos pals per cames... És aleshores quan sento a l'Emili, mentre em fa una foto cridar: "Vinga Albert! Que vas molt bé!! De veritat!!". En aquell moment el primer que em va passar pel cap va ser: "ostres... estic corrent fatal i el bo de l'Emili m'intenta animar (jeje)" Sento a tothom que m'ha vingut a veure animar-me, però els seus crits no aconsegueixen imprimir més velocitat a les meves cames. No és fins que recullo la pulsera negra que designa l'inici de la segona volta, que em començo a refer i a trobar molt bé. Allargo el pas i començo a avançar gent. M'acoplo a una noia, que portava un ritme perfecte (no havia fet la part del mar i començava la primera volta de cursa) i em deixo dur, fins que comença la recta final i m'escapo, avançant el Sergio, company de l'equip i acabant a 1h13m, posició 49.

Molta satisfacció per ser el primer que faig. L'organització perfecta, el dia va acompanyar, el públic també perfecte i sobretot l'afició. Gràcies a tots!