dimarts, 22 de juny de 2010

Crònica Triatló B de Balaguer

Era divendres i esperava confirmació de lloc i hora de recollida. Tornant de la feina cap a casa, em trobo amb el Jojolami i em diu: a tres quarts de deu a la piscina.

M'ho preparo tot... sopo... i em poso l'alarma a les 10...

Són vora les 09:00 i em desperta la meva estimada mare i em diu: "Tu no has d'estar a les 10:00 a la piscina?" I li contesto: "No, no... sortim a les 11..." Total, ja m'he despertat, m'aixeco... faig temps i rebo la trucada del Jojolami a les 10:15 dient: "escolta! on ets!" Bé... la resta us ho podeu imaginar... sortim amb retard, demano disculpes per la meva cagada i espero arribar a l'hora pel meu bé... Si m'haguessin deixat tirat, ho hagués entès... de fet, no tenia ni ganes d'anar a competir... per la roda... les molèsties físiques... Aquell dia, no estava motivat... A sobre em venen durant el trajecte que el pantà està ple de "siluros" i que són hipermega grans!! Quina por!!

Arribem a Balaguer, anem al box de la T1, deixem les coses, dinem (em donen pasta, ja que jo me l'estava fent quan vaig rebre la trucada...). Baixem al box de la T2, deixem les coses i agafem l'autocar per pujar a la sortida al Pantà de Sant Llorenç. Allà ens reunim els espartans i ens fotem unes rialles pre-sortida.

Decidim anar a escalfar a l'aigua i ens enfundem el neoprè. Només entrar, jo almenys decideixo sortir, perquè més que escalfar, m'estava refredant... Ja no sentia ni les mans ni els peus de tan freda que estava!!



Ens fan entrar a l'aigua i tot i estar gelada, la sensació en cursa canvia molt (aquí utilitzo un mètode per entrar en calor que mai havia utilitzat abans i que si algú el vol saber, li explicaré en privat). Em noto còmode i sense rebre els ja típics cops de les sortides triatlètiques. Tinc la sensació d'estar avançant molta gent, una boia, dues boies tres boies i arriba la diagonal, que més que una diagonal, vaig anar fent zig-zag i la gent em va començar a avançar. Quarta boia, cinquena, sisena i sortida de l'aigua en 35:55 en posició 63 de la general, a un ritme bastant còmode i sense rebre massa cops. En aquell moment no tenia ni idea de si tenia a molta gent davant o no... Em trec el neoprè i mentre estic ajupit calçant-me em marejo... No és broma, però vaig tenir la sensació d'estar a punt de perdre el coneixement...

Vaig corrent per començar el sector de la bici... pujo a la bici molt marejat... mentre poso els peus a les cales, vaig fent esses per la carretera i quasi em surto... Quin mareig!

I bé... comença el sector de la bici... Què puc dir d'aquest sector..?? MOLT DUR!!! DURÍSSIM!! Almenys a mi se'm va fer duríssim i etern... sobretot les pujades... no deixaves de pujar... Avanço l'Aurelio en la primera pujada (el mateix lloc on avanço la Raquel, que va sortir la 13 de l'aigua... vaya tempàs!).



Vaig tirant... pujades i més pujades... fins que m'enganxa el David Tudó... Quin crack! Com tira! Vaig una estona amb ell (en la distància... sense fer dràfting ;) que us conec!) a les baixades puc recuperar-li distància, però finalment en una pujada se m'escapa... Vaig buit de combustible als bidons i ja quasi no tinc power bar, sort dels avituallaments! Empleno els bidons fins el tope, un d'aigua i un altre de coca-cola. La coca-cola va ser aigu beneïda per prevenir una posible "pájara"... Avanço el David (el novio de la Pilar), va fet pols, però tal i com l'avanço, ell treu forces no se d'on i posa el turbo i se m'escapa. Ja en l'última recta llarga, ens trobem amb fortes ratxes de vent que quasi et tomben. Finalment, el "mur" amb tothom animant-te i a continuació un inesperat petit mur... En bici, van ser tot murs... o això és el que a mi em va semblar!!

Arribada a la T3... amb calma, tranquil... caminant... pensant que encara queden 21 kms. corrent... el que pitjor se'm dona i més pal em fa... em poso les bambes i au, a córrer! Bé... això de córrer és només un dir... m'aturo a l'avituallament de la sortida... bec... em prenc el primer gel de la cursa i començo caminant... El nostre estimat Tusi, que va venir a veure'ns em diu "ja has fet el pica pica?" Em va pillar fent el meu llarg i etern repostatge! Gràcies pels teus ànims Tusi! Començo a córrer i les cames no em responen... A més tinc flato... (avui encara em fa mal...). Camino... corro uns metres més... Què malament!! No vull fer una mitja així... Veig el Toni que ja ve, ja em té... em donen la primera pulsera... camino una mica més... corro i el Toni m'avança no sense abans animar-me i dir-me: "Vinga Albert! Que va molt bé! Ets una roca!" No us podeu ni imaginar com una simple frase et pot animar i fer canviar el xip. El meu cap va fer un "clic" i aleshores vaig començar a córrer... amb la meva forma tan característica i ortopèdica... però vaig pensar: per fi!!
Començo a creuar-me amb la resta d'espartans. A la primera volta els podia animar i saludar amb mig somriure... a la segona podia xocar les mans... a la tercera... no podia dir ni fava!!! Passa el km. 7 i em prenc el segon gel i m'enganxo a un tio, crec que del Vic que anava a un ritme collonut per mi i faig "a roda" seva uns 10 kms. fins que ens entreguen la tercera i última pulsera i ell decideix posar el turbo... jo amb el ritme que portàvem, ja vaig bé... Fins a meta: 06:00:00. Per un segon no sóc sub 6 hores!! (Encara que una imatge val més que mil paraules: Mireu la foto!)



Després massatge i comentant la jugada amb els espartans. Felicitats a tots: Al D. Tudó per la seva gran cursa a peu. Donar Ànims al David, que no el van deixar continuar després de la bici. Felicitar el Gerardo per la seva gran cursa a peu... anava sobrat! Al Dani, al Toni, Carlos (que gairebé m'agafa al final)... Al D. Cervera, a l'Enrique, l'Aurelio, el Jojolami, l'Extremera, el Latorre, el Santiso, la Sara, el Pedro, l'Amaia (que va trencar el canvi) i la Raquel (3ª classificada noies).

Ara mirant enrere, content d'haver-hi anat tot i la poca motivació dels dies previs.

Un gran triatló, molt dur. I molt content d'haver estat el tercer del club i contribuir així en la puntuació per equips! Content d'haver-ho fet tan bé, en un triatló en què tothom ha dit després que és si no el més dur, un dels més durs que ha fet.

Auqí les classificacions!

dimarts, 18 de maig de 2010

Crònica Triatló Sprint de Sant Feliu de Guíxols

Em venia molt de gust fer aquest triatló. Em venia de gust passar un cap de setmana a l'apartament de Platja d'Aro amb la participació en el triatló de la localitat veïna, visitant Girona per la festa de les Flors. Volia... em venia de gust... Però en aquesta ocasió, voler no era poder... De vegades la vida et depara coses per les quals no estàs preparat o no t'esperes... Una circumstància personal del dijous, dos dies abans del triatló, que em va afectar bastant em van treure totes les ganes de participar en el triatló... de fet, em van treure les ganes de tot...

Ja divendres, em vaig apropar a la piscina a comunicar als meus companys i al coach la meva decisió. No aniria a Sant Feliu. Volia quedar-me a casa... dormint... Però sort en tinc de tenir els companys i l'entrenador que tinc. No van trigar ni 5 minuts en convènce'm de fer-lo! Sabien que en el fons, me'n moria de ganes.

A les 12 quedem a la piscina amb el David i el Gerardo. Una vegada hi som tots, passem a recollir el coach i cap a Sant Feliu hi falta gent! Un trajecte del tot alegre, on les bromes i historietes del Gerardo ens fan saltar més d'una llàgrima, però aquesta vegada de riure, la millor teràpia que els meus companys em poden brindar.

Arribem a Sant Feliu i ens trobem amb l'Aurelio i el Rubén. Ens preparem, anem a la sortida i PAM! Surto corrent, res d'anar xino-xano, ja que he vingut, vaig a donar-ho tot des del primer moment, però se que no serà fàcil després d'aquest últims dies d'ansietat i molt mala alimentació. Això em passa factura de seguida... nedo incòmode, no agafo el ritme... no respiro bé... se que no estic nedant bé... em canso molt... moltíssim... surto de l'aigua esgotat, amb prou feienes em puc treure el neoprè...

Com últimament, una T1 lamentable... d'això també se n'aprèn!! Lliço 1: Practica les transicions. Lliçó 2: No facis provatures el dia de la prova... Em vaig posar les botes de bici d'una manera que pensava que em farien perdre menys temps, però va ser tot el contrari...

Comença el tram de bici. Ho dono tot, penso que si hagués estat bé, ho hagués fet molt, però que molt millor. Un circuit exigent al més pur estil costes del Garraf, però més curt i amb més desnivell. M'atreviria a dir que faig el 95% del circuit amb els 5 mateixos triatletes. Estic satisfet de la bici que he fet. Se que ho puc fer millor, però per aquest dia... ho vaig donar tot.

T2, molt millor, només em trec el casc i canvio el calçat... ràpid com sempre i és on avanço l'Aurelio.

Només començar a córrer, vaig cansat i l'Aurelio em torna a passar de seguida. Lliçó: Practica les transicions bici-carrera a peu. Notava les cames massa carregades... Comença a ploure, pels meus peus, és genial. Vaig tranquil... com sempre que corro. Se que puc correr molt millor, ho se, però no se com millorar-ho. Vaig corrent i ens trobem un pendent de terra on l'Aurelio ja el fa de baixada. Faig la baixada, anem per l'espigó del Port, em creuo amb el Rubén i amb l'Aurelio. Em donen la pulsera blanca que marca la segona volta per l'espigó i és al kilòmetre 2,5 quan em començo a trobar millor. Amplio la gambada, agafo un ritme que considero alt, almenys per mi, i així fins a meta on a l'esprint quasi avanço un rival i on veig els meus pares i el meu germà, el millor trofeu que em podrien haver brindat.

Content per aver-hi anat i participat. Content pel resultat. Crec que per la setmana que vaig passar, és més que satisfactori i més quan havia renunciat a anar-hi. I què dir de la tornada... amenitzada una vegada més per les històries del David i el Gerardo.

Gràcies a tots, gràcies companys, gràcies família. Us estimo, sou els millors. GRÀCIES!

Crònica Terra de Remences 09-05-2010

Una prova més que estava marcada en la planificació de la temporada.

Tot va començar en arribar a la Vall d’En Bas, després d’una bona estona de cotxe. Va ser genial arribar, sopar i disfrutar d’una victòria més del Barça davant del Sevilla per 2-3 amb els companys del triatló. Una copa per comentar la jugada i cap a la casa de colònies a preparar 4 coses i a dormir.

Sona el despertador, bé, més ben dit, arriba el Gerardo i ja no hi ha qui dormi. Esmorzem, ens enfundem els mallots, ens fem la foto de rigor i anem cap a la sortida.



*Anécdota: La meva indecisió em porta a preguntar, fins el punt de posar molt nerviosos els meus companys i alguns a enviar-me a pastar fang (amb carinyo sempre...), si s’emporten o no l’impermeable. Uns diuen que si... uns que no... El vaig treure i deixar com 5 vegades al cotxe... Per què al final l’anava a deixar? Vaig pensar... a qui li pots preguntar si plourà, que segur que ho sabrà? A un autòcton! Doncs bé, li pregunto a la senyora que ens va fer la foto i diu que no!! No plourà avui!! Sort que l’Amaia estava allà, va ser l’única capaç de convence’m.

Arribem tard al pavelló on donen el dorsal... ens el posem i quan arribem a la sortida, la gent ja estava sortint feia estona... però n’hi havia tanta...!!! 3.000 participats!!

Vaig una bona estona amb el Jordi Segade, decideixo seguir al meu ritme, fins que em comença a passar gent del club... el Sergio, el Jordi V, el Francesc... La primera pujada a Capsacosta, tot i ser prolongada, no em sembla dura i no m’aturo al primer avituallament... És aleshores quan comencen a caure les primeres gotes... però de moment, la pluja no és molt notable... M’aturo a pixar i sento el Gerardo: “Meón!” Collons... Un altre que m’ha avançat... penso: Tranquil... dosifica que això és molt llarg... I el Dani, que m’espera i anem una estona junts, fins que li dic que tiri, que no aguanto el seu ritme.

Diria que és entre Capsacosta i el Coll de Canes quan ens cau el diluvi que m’obliga a mi i a tants d’altres a posar-nos l’impermeable. I penso... què bé haver-li fet cas a l’Amaia!! Vaig bé, sense fred al tors, una mica als peus, les ulleres entelades... quasi no es veu res, però vaig fent...

Arriba aleshores la baixada de Canes, on em sorpren la megafonia que avisa que hi ha corves tancades i pronunciades i que extremem la precaució, a més l’asfalt estava mullat... Faig una baixada fulgurant, de la qual disfruto moltíssim.

I entre el final d’aquesta baixada i el final de la curta, em vaig trobant gent que diu que es quedarà a la curta... Aleshores penso: “saps què? Jo faré el mateix...” I començo a tirar, sense dosificar, i avançar a tot Déu, fins que contacto novament amb en Segade, Tudó i Dani i els comento que faré la curta. Ells diuen que ni parlar-ne, que a fer la llarga... Total... Que a fer la llarga s’ha dit!!

Comença Bracons, per mi brutal, però factible... vaig fent, pim-pam, xino xano... en Tudó el perdo de vista, el Segade el veig unes corves més a munt el Dani m’acaba de passar i... PAM!! Es trenca la cadena!! No pot ser!!! A tothom que passa li demano un tronxa cadenes... ningú en té... Passa un mosso i li dic que avisi les assistències... faig els últims 500 metres de pujada caminant i quan arribo a dalt, no molt més tard arriben les assistències i m’arreglen la cadena: “uf!”

Faig bé la baixada de Bracons, molt divertida, però en solitari i avançant més gent.

És aleshores, entre el final del descens de Bracons i el principi de l’ascens a Condreu quan m’avorreixo sobremanera... Avançant uns quants, fins que un i jo fem un bon tros junts fins que al final li dic que tiri, que jo no puc més. És a l’avituallament de Condreu, on em trobo el Dani, a qui li cedeixo el meu impermeable, ja que ell tenia molt fred. Jo aleshores ja m’havia tret la jaqueta i anava amb màniga curta... Fem un tros junts el Dani i jo, fins que el deixo enrere a l’últim tram de l’ascens a Condreu. I ja la baixada, impressionant, tallant les corves a una velocitat brutal, una recta interminable on avanço més corredors, una petita pujada esprintant de peu i meta.

Una experiencia impressionant. Sens dubte, el proper any, si puc, tornaré a repetir!

dimarts, 27 d’abril de 2010

Crònica del Triatló B de Banyoles

Aviso! És llarga!

Crònica Triatló B de Banyoles

Tot començava al setembre amb l’inici i la planificació de la temporada. El coach, el gran Ivan Herruzo (que malhauradament no hi va poder participar per lesió), va marcar el B de Banyoles al calendari com una cita indispensable en la nostra preparació a la qual no podíem fallar.

Com en altres proves en què m’he apuntat, vaig pensar... “si el coach ho diu... deu ser que puc...” i apa, en un rampell ja estava apuntat. Només faltava trobar un lloc on passar la nit, i va ser aleshores quan en Paco va reservar dues habitacions (una per ell i la seva família i l’altra pel Lucas i per mi), en una fonda al costat de la sortida. Era un pèl petita, però la relació qualitat – preu bona i el menjar excel•lent!

Era dissabte 24 a les 18:30 de la tarda quan el Lucas em passa a buscar, carreguem, i anem cap a... no, banyoles encara no... cap a l’Esportíssim!! El meu síndrome de procastinació va fer que no comprés fins l´últim moment els cordills elàstics de les bambes... Una vegada fet amb ells i el Lucas amb un bidonet d’aire per la roda en cas de punxada... CAP A BANYOLES!!

Arribem... tard al briefing... i comenten que el sector d’aigua es retalla de 2.200 a 1.500... per mi... perfecte!

Anem a la fonda... ens fotem un bon sopar... potser massa... i cap a dormir!! No sense abans preprar-ho tot per l’endemà i distreure’m una estona posant els cordills mentre el Lucas em fa anar a buscar paper de vàter perquè l’ha acabat i comença a roncar... I au... ara si, a dormir...

I aleshores... No! No sona el despertador!! Cau el mòbil del Lucas al terra!! I em desperta!! A les 2!!! Maleeixo el seu mòbil... i els veins que estan fotent una festa de cal deu i no hi ha qui dormi... total... que decideixo fer-me uns taps d’orella amb el paper de vàter i finalment... SI! Aconsegueixo dormir!!! Amb mal de panxa clar... després del sopar que em vaig fotre...

Ara si, sona el despertador, ho agafem tot i anem al box. Col•loquem tot al seu lloc, però... collons... m’he deixat dos gels per la cursa a peu... total... he d’anar a l’hotel a posar-me el neoprè, així que... cap porblema!

Agafo els gels, el neoprè, cap al box, me’l poso i cap a la sortida hi falta gent!! (Molt recomanable... XANCLES!! I algú que després te les arreplegui...)

I... SORTIDA!!! El meu primer B (i segon triatló després de més de 2 anys!!!).

Natació
Impressionant el so!! Si! El so!! Tot de gent tirant-se a l’aigua: PLOF! PLOF! Feia por i tot!! Al principi començo a tirar i tot són cops i hòsties per tot arreu... i penso... ah si? Anem amb aquestes? Jeje Total... vaig rebre hòsties per tot arreu, vaig repartir quan va caldre, em van passar per sobre... vaig passar per sobre... em van donar patades a la cara... La jungla! Si no et menges el teu rival, ell et menjarà a tu!! Començo a tirar fins un moment que veig que vaig força sol... no tenia cap estela al davant per seguir... i començava a notar els peus freds, però anava al meu ritme. Arribo a la primera boya i ja quasi s’ha acabat. Bones sensacions i fent una natació força relaxada. Surto, els pares!!

T1
Em trec els dos barrets, les ulleres, el neoprè fins la cintura... arribo al meu lloc, m’acabo de treure el neoprè... em poso les compressport (una malament) els mitjons que prèviament havia omplert de vaselina, un manguito, me’l trec, el casc, les ulleres, el calçat... surto.... faig el ridícul pujant a la bici... em cau un vidre de les ulleres... el poso... total... UN DESASTRE DE TRANSICIÓ!!! I això que el dia abans havia estat mirant videos al youtube del Gomez Noya i el Llobet i aquests cracks... però no va ser suficient!!! Jeje

Mireu del minut 1’36 al 1,52 d’aquest vídeo: http://www.ufec.tv/index.php?id_arxiu=931&tipus=1&buscar_texto=&npagina=&federacions

Bici
Començo a tirar, a la pujada trobo l’Ivan, que em diu que vaig molt bé i penso... Què bo que és el coach... em diu que vaig molt bé, jeje I també em diu que és com el dia de l’entrenament i penso... collons, clar que si!! I au!! Som-hi!!! Aquí no m’allargaré massa ja que són 80 kms... però vull destacar algunes coses com:
- Començo a flipar quan molts craks del club em comencen a avançar... penso... No pot ser!! Anava davant d’aquests jo?!?!!?
- Flipo encara més quant moltíssims grups m’avancen!!!! Quina ràbia!!!! No he fotut dràfting ni una vegada... I ve un grup de 15 i apa!!! Tots em passen!!!
- Jo orgullós de no fer dràfting.
- La primera noia m’avança a la pujada més dura a la segona volta (jo avanço allà l’Aurelio) amb un dels meus derramatges que tant m’agraden en pujada, i ella, seguint-me al darrera fins que m’avança.
- Penso, he de fer una bona bici, aquí 1 km per hora de mitja anant més ràpid compensa més que 1 km per hora corrent... m’estic pixant... per tant, ja pixaré al sector de córrer.
- L’inici de la segona volta, un passadís de gent espectacular!!! Em poso de peu! La roda de darrera gastada derrapa!!
- No puc menjar res!! No m’entra res!! Només beure!! Per sort, els bidons anaven ben preparats!
- Arribo

T2
Molt millor que la T1!! Deixo la bici, em trec el casc, em giro la compressport que estava mal posada, em trec el calçat de bici i em poso les bambes i au! A còrrer!!

Cursa a peu
Bé... això de córrer és un dir... Començo molt lent... de cap vaig bé... de cames també... però ja en 200 metres... les plantes dels peus em comencen a cremar... igual que a la mitja... igual que quan vaig a un ritme elevat... I comença el patiment... fins que paro... estiro... i penso... Podré acabar? Segueixo i al cap de res trobo el primer avituallament. Em pregunten que què vull: “Aigua, Isostar, Taronja” La meva resposta: “Tot”!! Bec aigua... Isostar... menjo taronja... i apa... que queden més de dues voltes... Aleshores, abans d’acabar la primera em trobo l’Ivan, que em diu unes paraules que em serveixen d’ajuda: “Com vas?” – “Fatal!” – “Ara has de ser molt fort d’aquí! Senyalant el cap. Dosifica. Ves bebent líquid i prenent gels”. Arribo on donen la primera goma per marcar la primera volta, m’assec, em trec els mitjons, em faig una frega als peus, em torno a posar els mitjons i les bambes i segueixo... (només m’hagués faltat prendre unes tapes...). Segueixo... veig els pares!! Em pregunten com vaig... encara fatal... arribo al segon avituallament, paro... agafo una ampolla, me la tiro per sobre, n’agafo una altra i començo a veure (amb por pel flato) i vaig prenent un gel que ja havia obert al principi de la primera volta... Sembla que començo a carburar... començo a anar una mica més ràpid però... dolor... a la planta del peu... impossible anar més ràpid amb aquest dolor i incomoditat... arribo a l’habituallament... paro a pixar... agafo 4 ampolles d’aigua i me les tiro al peu per refrescar... i una per sobre, una per beure, taronja, isostar... Operació que vaig repetint als avituallaments: paro, tiro aigua als peus per refrescar, bec i segueixo... això m’alleuja la sensació de cremor dels peus considerablement!!! I la tercera volta... encara millor... lenta, però molt millor!! On avanço el Paco i la Raquel...
I ja... l’arribada!!! Assaborint-la!! És la glòria!! Si!! He acabat el meu primer B!!!!
Vull destacar de la cursa a peu:
- El patiment i dolor provocat per la sensació de cremor als peus... que vaig parar 6 vegades als habituallaments... 1 vegada a estirar... 1 vegada a posar-me bé els mitjons... 1 vegada a pixar... SI!! PETÈTIC!! Però tot i així!! Crec que em va sortir una bona cursa a peu!! Flipava quan veia altres craks del club avançant-me!! Pensava... no pot ser!!! Estava davant de tots aquests!!!!! Ai si corrés bé... Lo bé que m’hagués anat!!! Crec que hauria pogut retallar el temps considerablement...!!
- El Rafa quan m’avança i em diu: “Collons Canton!! Com m’ha costat agafar-te!!!” jeje Estic fet pols i no em dona temps d’assimilar aquelles paraules, però ara m’omplen de satisfacció
- La gent que t’anima, la família, els companys, els amics... els consells del coach

Arribo, exhaust... només vull bueure aigua, beguda isotònica, veure els meus pares, abraçar-los, agrair-los haver estat allà, saludar els companys que ja han acabat, animar els companys que encara no han arribat. Assaborir i pensar el que acabo de fer. Estar orgullós de mi mateix.

Gràcies a tots

dimarts, 2 de març de 2010

S'apropa Banyoles: Adquisicions i molèsties

Després de molts dies d'entrenament, la cosa comença a posar-se sèria.

Ja queda poc pel debut en mitja distància al triatló B de Banyoles, on hi vull dur una de les meves properes adquisicions i que espero rebre aquesta setmana o la propera: l'acople Profile T2 + DL. Espero que quadri amb el manillar de la meva bici... Aprofito per donar les gràcies a l'Enrique, que s'està prenent les molèsties de gestionar-ho tot.

A més, per a fer front a aquests volums d'entrenament i no patir més "pájaras" (com m'ha passat en les últimes sortides llargues en bici) estic pendent de rebre les "Mule bars" i les "Power bars".

Seran dies durs, doncs l'espatlla em torna a fer mal... Ja vaig notar molèsties dilluns passat a la piscina (el dia després de la mitja) i va continuar en els entrenaments de natació de dimarts i divendres. A més, els bessons segueixen fent un mal terrible, fins i tot ahir després del 45 minuts suaus... Ja feia temps que m'estava plantejant visitar un fisio, però en aquest estat, és inevitable passar per consulta... El problema és que dubto entre dos o tres i ara mateix no se quin escollir... El que si que faré, serà comprar les mitges Compressport, que pel que es veu, potser durant la competició no, però després si que ajuden força a relaxar les cames.


Finalment, vull agrair-li al Paco (de l'empresa "Paco Tours & Hans") que tot i no ser alguna vegada a l'oficina, hagi trobat un allotjament pel Lucas, per a ell mateix i per a mi pel dia de Banyoles. Un Paco qeu s'està posant MOLT fort i la seva progressió ja fa por.


dimecres, 24 de febrer de 2010

Entrenamets...

Després de la mitja, avui encara tinc les cames força tocades... (i pensar que demà toca còrrer a la pista...) i fins i tot els trapezis (crec que corro massa tens...).

Per això, els entrenaments d'aquesta setmana m'els estic prenent un pèl suaus i incrementant el ritme poc a poc.

Dilluns 1.500 suaus a la piscina.

Dimarts 2.400 amb sèries de 100

Dimecres una estona de bici amb l'Enrique i el Paco, que, com ha dit el Paco, som com els alemanys, que veiem un raig de sol i ja sortim amb la bici!!

Doncs si!! S'ha d'aprofitar que ja tenim aquí el bon temps! I que cada vegada el dia s'allarga més!

Dijous dos blocs de 10 sèries de 100, que amb la càrrega de cames, només puc fer sencer el primer bloc i dues sèries del segon.

Divendres piscina, que amb tanta natació aquesta setmana, em torna a fer mal l'espatlla...

Dissabte una mica de repòs (si... remordiments...!!!)

I diumenge, sortida en bici de 120 km. amb uns quants espartans del club: David Cervera i Hendrik tirant tota l'estona, Jordi Segade, Gerardo i Dani. El Lucas, el Paco i el Joaquin, van fer la volta una mica abans. Amb molt de vent! Com el dimecres!!

Vinga! Que queda menys per banyoles!!

dilluns, 22 de febrer de 2010

Mitja marató Gavà

Felicitats Albert has fet: 1:36:04 – K10: 44:48 LlGral: 762 LlCat: 180 de 455 (M2). T’esperem l’any vinent.

Aquest és el sms que vaig trobar al mòbil quan vaig arribar a casa, però tot va començar fa temps... Tot va començar amb una setmana fluixa en entrenaments, acabat en una nit amb un sopar pèssim per a l’esdeveniment que hi havia el dia següent... Em va costar adormir-me i em va costar dormir, despertant-me vàries vegades al llarg de la nit... Per què? Preocupacions personals, nervis per la cursa...

Però això no és excusa suficient per justificar el mal paper en la meva primera mitja marató. Almenys, el sabor de boca que em va quedar, no va ser del tot satisfactori:

M’aixecava a les 7, no podia dormir i havia d’acompanyar el Pol a les 7:30 a la piscina, que faria de voluntari. Vaig esmorzar, potser malament, doncs normalment faig un esmorzar un pèl més complet, però creia que el que vaig menjar seria totalment substitutiu, complementari i inclús millor... però no va ser així.

A les 7:30 ja estava a la piscina, recollia el dorsal, donaven les directrius als voluntaris i a les 8:20 ja era a casa l’Enrique, amb qui havia quedat per escalfar.

Passem un moment per casa meva (havia d’evaquar fluids) i aprofito per agafar un Red Bull que compartim. Correm fins el Parc del Mil·leni on ens trobem amb més gent, escalfem i ens fem la foto de rigor. No paro de pixar... massa líquid previ? O potser són els nervis...



Les 9, busco la llebre d' 1:35 i comença la cursa!! Vaig bé, anem tirant, fins el punt que, cap al km 8 començo a distanciar-me de la llebre, sobretot quan veig la meva novia, que em dona ales (i flato per còrrer massa de l'emoció...). I ja m’ha passat algunes vegades, no se si per la morfología del meu peu o pels mitjons o què, que cap al km 9 la planta del peu em comença a fer un mal terrible... Decideixo baixar una mica el ritme, perquè entre el flato i el dolor plantar, veig que no acabaré, fins el punt que la llebre em torna a agafar... I també l’Enrique, que anava dosificant-se amb la llebre...



És més endavant, quan l’Enrique decideix augmentar el ritme i jo decideixo seguir-lo. No només per orgull, sinó també perquè l’Enrique portava un power gel i l’anava a obrir, i el més important, a compartir amb mi, cap al km 16. I és clar, jo no anava preparat... Anava més o menys bé, quan passem diria que era l’Aurelio i després el Jordi Segade, i obrim el gel. L’Enrique se’l pren, me’l passa i se’n va... per mi en aquells moments, ja no hi havia gel que servís... Si al km 9 em vaig quedar sense peus, en el 16 em vaig quedar sense cames degut a haver de modificar la trepitjada pel dolor... al km 17 va ser quan em van començar a agafar punxades al bessó dret i au... a patir fins l’arribada...

S’agraeix tota la gent que t’anima... vul fer menció especial al Francesc, al Carlos i el Lucas i tants altres, que em van ajudar a no aturar-me. Però sobretot al Manu, que venia per darrera i amb un semblant força fresc quan em comença a animar ell, la meva novia, la meva familia i faig l’esprint final...


Rebentat... sense cames... començo a menjar fruita… allò tenia sabor a glòria! Taronges fresques, kiwis, begudes isotòniques, plàtans… massatge… I el més reconfortant, un petó de la meva novia...


Conclusions: Cal entrenar més i millor, cal descansar més, cal alimentar-se millor i sobretot, saber quins són els teus límits i en base a això, fer una estratègia de cursa. Ara ja se també, que m’he de mirar alguna solució per correr... plantilles? Mitjons? Altres bambes?

Objectiu no aconseguit, doncs volia estar entre l' 1:30 i l' 1:35. Finalment 1:36...

Gràcies a tots pel vostre recolzament. De ben segur, l’any vinent tornaré! I disposat a rebaixar el temps.

dilluns, 8 de febrer de 2010

Merci Franco

Ahir em vaig enterar de la mort de Franco Ballerini, seleccionador de la selecció de ciclisme Italiana.

Jo no el coneixia, ni sabia els èxits que havia obtingut al llarg de la seva carrera. Tampoc sabia la magnitud de les seves gestes ni qui havia estat, però en Mon, un bon amic i gran aficionat al ciclisme si que ho sap i fins i tot va tenir l'oportunitat de conèixe'l personalment.

Podeu llegir el seu homenatge al seu blog: www.planetaciclismo.es/

Com diu en Mon, MERCI FRANCO.

dimecres, 27 de gener de 2010

Cinc regles triatlètiques ANTI-DIVORCI

Gràcies a l'amic Xavi que tenim a "l'exili" a Hong Kong vaig descobrir l'aricle "Las 5 reglas para el entrenamiento de triatlón, sin llegar al divorcio" que, com el seu títol indica, ens explica com podem convinar la vida triatlètica amb la vida personal, social, etc.

Us recomano que llegiu l'article publicat per http://www.everymantri.com/, doncs pot ser-nos de gran ús!!

diumenge, 17 de gener de 2010

Faringitis...

Malhauradament, una faringitis m'ha tingut apartat dels entrenaments tota aquesta setmana. Ha tocat cuidar-se amb medicaments i remeis casolans de tota la vida.


Per segon any consecutiu, no he pogut assistir a la Màster Spinning del coach del nostre club. Una verdadera llàstima. Em feia molta il·lusió i no me la volia perdre per res, però no va poder ser.

M'alegra que els que hi van anar ho passessin tan i tan bé.

Ara a entrenar de nou amb força a partir de demà!

Salut i kilòmetres!!

divendres, 8 de gener de 2010

Cursa dels Nassos - Sant Silvestre 31/12/2009

Com sempre, no podia fallar al meu hàbit de la "procastinació" i em vaig deixar per última hora el moment d'apuntar-me a la cursa dels Nassos. Vaig entrar a la web de la cursa dels Nassos abans de les 00:00 hores del dia 28, límit del plaç, per apuntar-m'hi però la "sopresa" me la vaig endur quan vaig veure que posava que les 9.000 places estaven ocupades i més "sopresa" encara quan un company del club em va comentar que feia ja 3 setmanes (!!!) que les places s'havien exhaurit!!!

Doncs bé, ni aquest fet ni la gent que deia: "quines ganes de posar-te a còrrer el dia 31 per la tarda..." (i per què no?) em van impedir la presència a aquest esdeveniment, que tanta il·lusió em feia assistir-hi, i que l'any passat havia de fer, però no va ser possible per la lesió al genoll.

Va ser una sort trobar lloc per aparcar just a la sortida i tenir un quart d'hora per a poder escalfar abans de la sortida. El que no va ser tan satisfactori va ser, pel fet de no tenir dorsal, haver de sortir des de l'última fila, amb uns primers 6 kilòmetres amb molt de trànsit... tant, que en alguns moments avançar la gent del davant era gairebé impossible, arribant al km 1 ja als 4 minuts 30 segons.

Agrair al noi que al kilòmetre 6 em va avançar, perquè portava un ritme excel·lent i em va servir de llebre (diria que sense adonar-se'n) i no vam deixar d'avançar més i més corredors. Fins al kilòmetre 9 i mig, que no el vaig poder aguantar i el vaig perdre de vista i a l'arribada no li vaig poder agrair la labor realitzada sense ell saber-ho.

Finalment, un satisfactori 43:12, que significa que vaig anar a 4:19 el kilòmetre i on crec que encara tinc molt marge de millora.

També felicitar a tots els companys que vaig veure i també als que no: Enrique, Tusi, Santi, Sergio, Carlos, Toni, Xavi, Pedro...