Sí, actualitzo el blog, després d'uns mesos un pèl... desconectat per problemes físics, sense ganes d'entrenar, però una vegada he tornat als entrenaments, jo i el meu cos hem recordat perquè ens agrada fer tant esport, i és pel simple fet que ens sentim bé, molt bé.
9ª ROAD BOOK POPULAR GAVARRES - 23/11/08Molts i moltes potser us preguntareu què és una ROAD BOOK, doncs bé, la Road Book popular de les Gavarres que jo vaig fer en concret, va consistir en un circuit de 35 kilòmetres i 500 metres de desnivell acumulat. L'organització et cedeix un llibret, amb indicacions que has d'anar seguint per no perdre't, amb l'ajuda d'un conta kilòmetres. Igualment, has d'anar marcant el llibret en uns punts de control, per assegurar-se així que no te'n saltes cap.
S'havia de córrer en equips de 2 a 4 persones, el meu equip estava format pel Joan, el meu germà i per mi. Érem l'equip "Els 2 Cantons" amb el dorsal 23 i ara us explicaré, intentaré que sigui de forma breu, explicar-vos com va anar tot:
Ens vam aixecar, esmorzar i preparar els bidons amb la meva mescla guanyadora ;-)
Tot seguit, vaig haver de canviar la càmera del neumàtic de radera... no estava punxada, però no la podia inflar per un problema del "piuet" per on s'infla... total... que la vam canviar i una vegada vaig arribar a la sortida de la prova, ja tenia la càmera d'aire rebentada una altra vegada!! Realment... no eren uns bons pressagis... sort que hi havia una tenda/furgoneta/taller ciclista allà per emergències d'última hora com la meva... i com que pagant Sant Pere canta, a canviar-la s'ha dit!
S'anaven d0nant les sortides amb intervals, que si no recordo malament, eren d'1 minut. Anàvem bé, seguint els punts de control... mirant el conta kilòmetres... però clar... el Joan portava el llibret... i el conta kilòmetres... jo anava tirant, amb les mans lliures i sense haver de pensar... Tenia la sensació que anàvem lents... A sobre... el suport del llibret era... diguem-ne... casolà... de tal manera que, a les baixades, amb tants sotracs, era impossible que s'aguantés... total, que cada 2 x 3 estàvem recollint-lo del terre i com no, perdent un temps valiosíssim...
Quina va ser la "solució"? Que ell controlés el conta kilòmetres i jo els punts del llibret... "Craso error" ja que, el remei va ser pitjor que l'enfermetat... Va ser aleshores, quan em vaig adonar de la magnitud de l'esforç que feia el Joan... controlava els kilòmetres i anava mirant el llibret!!! Quan jo amb només el llibret... ja em costava anar còmode amb la bici!! I clar... ens vam oblidar del suport del llibret dels coll... i com l'havia d'aguantar? Amb la mà... I si ja sóc "torpe" baixant, imagina't amb una mà ocupada... total, que decideixo guardar-lo a les butxaquetes de radera el mallot, en plena baixada de muntanya, plena de pedres i sotracs... total, que vaig clavar la roda i vaig sortir volant literalment i no se com, però vaig impactar amb els dos genolls contra el terra... Sagnava com un crist... el primer que em va passar pel cap va ser: "Ligaments trencats i adéu triatló". La veritat és que vam perdre de l'ordre de 15-20 minuts, sense exagerar... Se'm va passar pel cap la retirada, però semblava que se m'anava passant i l'únic que volia, era acabar, però no per mi, sino pel Joan (un altre dia us explicaré perquè...). Això va passar al kilòmetre 10, en quedaven 25, i la veritat és que els vam fer molt bé, gairebé sempre acompanyats pels que venien radera nostre... vam semblar un equip de 4 en alguns moments.
En definitiva, vam arribar en la posició 30 de 51 participants amb un temps de 3:58.15 (el temps dels primers va ser un sorprenent 2:35.51). Tot i que, he de dir, que si restem els aproximadament 15 minuts que vam perdre amb mi tirat agonitzant al terra, podríem haver quedat entre la posició 15 i 24, on s'hi acumulaven molts equips en una forquilla de temps molt ajustada.
De metge en metge i tiro perquè em toca... Comença el CAOS...Un altre dia, dedicaré a tots aquells que em dieu: HIPOCONDRÍAC... la titularé: Hipocondríac, jo?
Resumiré, no em vull allargar-ho més per no fer pesada la lectura... Caiguda.
Metge 1: Vaig al CAP de girona... miren aquí, miren allà... Diagnòstic del metge: "No sembla res... és només el cop, no sembla que hi hagi ni menisc, ni lligaments afectats" Tractament: "Prèn-te antiinflamatoris i posa't gel". Res més... ni em va netejar les ferides... Bravo! Una feina excel·lent...
Metge 2: Al llarg de la setmana, per assegurar-me que no és res, decideixo anar d'urgències (per una mútua, és clar... si no... em tiro tot el dia esperant...). Diagnòstic del metge: "No sembla res... és només el cop, no sembla que hi hagi ni menisc, ni lligaments afectats" Tractament: "Prèn-te antiinflamatoris i posa't gel". Res més... Bravo! Una feina excel·lent...
Metge 3: Com no, segueix fent mal... camino i m'he d'aturar pel dolor insuportable... demano hora pel primer trauma que trobo per la zona... Diagnòstic del metge: "No sembla res... és només el cop, no sembla que hi hagi ni menisc, ni lligaments afectats" Tractament: "Prèn-te antiinflamatoris i posa't gel". Res més... Bravo! Una feina excel·lent...
Metge 4: Finalment, un temps després, torno al metge 3 (que és un altre perquè aquell dia no hi podia anar) i li dic: Mira, em fa mal i porto un mes prenent antiinflamatoris i posant-me gel i em fa mal, crec que m'hauria de fer una ressonància. I així va ser.
Resultat: Ressonància i menisc fissurat. Porto els resultats a un entès i em diu que puc fer natació i bici "a saco", però que no comenci a córrer, per l'impacte que això implica, fins mitjans febrer. De moment, content, perquè no fa mal... He pogut entrenar la natació i la bicicleta aquesta setmana i el dolor ha estat mínim... Esperem que tampoc faci mal a l'hora de córrer!
Aquest dissabte més piscina, i diumenge al Prat, a veure els companys de l'equip com fan una duatló per equips, amb molta enveja per no estar entre ells, competint... i sentint-me per un dia el fotògraf del club.
