Tot va començar en arribar a la Vall d’En Bas, després d’una bona estona de cotxe. Va ser genial arribar, sopar i disfrutar d’una victòria més del Barça davant del Sevilla per 2-3 amb els companys del triatló. Una copa per comentar la jugada i cap a la casa de colònies a preparar 4 coses i a dormir.
Sona el despertador, bé, més ben dit, arriba el Gerardo i ja no hi ha qui dormi. Esmorzem, ens enfundem els mallots, ens fem la foto de rigor i anem cap a la sortida.
*Anécdota: La meva indecisió em porta a preguntar, fins el punt de posar molt nerviosos els meus companys i alguns a enviar-me a pastar fang (amb carinyo sempre...), si s’emporten o no l’impermeable. Uns diuen que si... uns que no... El vaig treure i deixar com 5 vegades al cotxe... Per què al final l’anava a deixar? Vaig pensar... a qui li pots preguntar si plourà, que segur que ho sabrà? A un autòcton! Doncs bé, li pregunto a la senyora que ens va fer la foto i diu que no!! No plourà avui!! Sort que l’Amaia estava allà, va ser l’única capaç de convence’m.
Arribem tard al pavelló on donen el dorsal... ens el posem i quan arribem a la sortida, la gent ja estava sortint feia estona... però n’hi havia tanta...!!! 3.000 participats!!
Vaig una bona estona amb el Jordi Segade, decideixo seguir al meu ritme, fins que em comença a passar gent del club... el Sergio, el Jordi V, el Francesc... La primera pujada a Capsacosta, tot i ser prolongada, no em sembla dura i no m’aturo al primer avituallament... És aleshores quan comencen a caure les primeres gotes... però de moment, la pluja no és molt notable... M’aturo a pixar i sento el Gerardo: “Meón!” Collons... Un altre que m’ha avançat... penso: Tranquil... dosifica que això és molt llarg... I el Dani, que m’espera i anem una estona junts, fins que li dic que tiri, que no aguanto el seu ritme.
Diria que és entre Capsacosta i el Coll de Canes quan ens cau el diluvi que m’obliga a mi i a tants d’altres a posar-nos l’impermeable. I penso... què bé haver-li fet cas a l’Amaia!! Vaig bé, sense fred al tors, una mica als peus, les ulleres entelades... quasi no es veu res, però vaig fent...
Arriba aleshores la baixada de Canes, on em sorpren la megafonia que avisa que hi ha corves tancades i pronunciades i que extremem la precaució, a més l’asfalt estava mullat... Faig una baixada fulgurant, de la qual disfruto moltíssim.
I entre el final d’aquesta baixada i el final de la curta, em vaig trobant gent que diu que es quedarà a la curta... Aleshores penso: “saps què? Jo faré el mateix...” I començo a tirar, sense dosificar, i avançar a tot Déu, fins que contacto novament amb en Segade, Tudó i Dani i els comento que faré la curta. Ells diuen que ni parlar-ne, que a fer la llarga... Total... Que a fer la llarga s’ha dit!!
Comença Bracons, per mi brutal, però factible... vaig fent, pim-pam, xino xano... en Tudó el perdo de vista, el Segade el veig unes corves més a munt el Dani m’acaba de passar i... PAM!! Es trenca la cadena!! No pot ser!!! A tothom que passa li demano un tronxa cadenes... ningú en té... Passa un mosso i li dic que avisi les assistències... faig els últims 500 metres de pujada caminant i quan arribo a dalt, no molt més tard arriben les assistències i m’arreglen la cadena: “uf!”
Faig bé la baixada de Bracons, molt divertida, però en solitari i avançant més gent.
És aleshores, entre el final del descens de Bracons i el principi de l’ascens a Condreu quan m’avorreixo sobremanera... Avançant uns quants, fins que un i jo fem un bon tros junts fins que al final li dic que tiri, que jo no puc més. És a l’avituallament de Condreu, on em trobo el Dani, a qui li cedeixo el meu impermeable, ja que ell tenia molt fred. Jo aleshores ja m’havia tret la jaqueta i anava amb màniga curta... Fem un tros junts el Dani i jo, fins que el deixo enrere a l’últim tram de l’ascens a Condreu. I ja la baixada, impressionant, tallant les corves a una velocitat brutal, una recta interminable on avanço més corredors, una petita pujada esprintant de peu i meta.
Una experiencia impressionant. Sens dubte, el proper any, si puc, tornaré a repetir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada