dimarts, 18 de maig de 2010

Crònica Triatló Sprint de Sant Feliu de Guíxols

Em venia molt de gust fer aquest triatló. Em venia de gust passar un cap de setmana a l'apartament de Platja d'Aro amb la participació en el triatló de la localitat veïna, visitant Girona per la festa de les Flors. Volia... em venia de gust... Però en aquesta ocasió, voler no era poder... De vegades la vida et depara coses per les quals no estàs preparat o no t'esperes... Una circumstància personal del dijous, dos dies abans del triatló, que em va afectar bastant em van treure totes les ganes de participar en el triatló... de fet, em van treure les ganes de tot...

Ja divendres, em vaig apropar a la piscina a comunicar als meus companys i al coach la meva decisió. No aniria a Sant Feliu. Volia quedar-me a casa... dormint... Però sort en tinc de tenir els companys i l'entrenador que tinc. No van trigar ni 5 minuts en convènce'm de fer-lo! Sabien que en el fons, me'n moria de ganes.

A les 12 quedem a la piscina amb el David i el Gerardo. Una vegada hi som tots, passem a recollir el coach i cap a Sant Feliu hi falta gent! Un trajecte del tot alegre, on les bromes i historietes del Gerardo ens fan saltar més d'una llàgrima, però aquesta vegada de riure, la millor teràpia que els meus companys em poden brindar.

Arribem a Sant Feliu i ens trobem amb l'Aurelio i el Rubén. Ens preparem, anem a la sortida i PAM! Surto corrent, res d'anar xino-xano, ja que he vingut, vaig a donar-ho tot des del primer moment, però se que no serà fàcil després d'aquest últims dies d'ansietat i molt mala alimentació. Això em passa factura de seguida... nedo incòmode, no agafo el ritme... no respiro bé... se que no estic nedant bé... em canso molt... moltíssim... surto de l'aigua esgotat, amb prou feienes em puc treure el neoprè...

Com últimament, una T1 lamentable... d'això també se n'aprèn!! Lliço 1: Practica les transicions. Lliçó 2: No facis provatures el dia de la prova... Em vaig posar les botes de bici d'una manera que pensava que em farien perdre menys temps, però va ser tot el contrari...

Comença el tram de bici. Ho dono tot, penso que si hagués estat bé, ho hagués fet molt, però que molt millor. Un circuit exigent al més pur estil costes del Garraf, però més curt i amb més desnivell. M'atreviria a dir que faig el 95% del circuit amb els 5 mateixos triatletes. Estic satisfet de la bici que he fet. Se que ho puc fer millor, però per aquest dia... ho vaig donar tot.

T2, molt millor, només em trec el casc i canvio el calçat... ràpid com sempre i és on avanço l'Aurelio.

Només començar a córrer, vaig cansat i l'Aurelio em torna a passar de seguida. Lliçó: Practica les transicions bici-carrera a peu. Notava les cames massa carregades... Comença a ploure, pels meus peus, és genial. Vaig tranquil... com sempre que corro. Se que puc correr molt millor, ho se, però no se com millorar-ho. Vaig corrent i ens trobem un pendent de terra on l'Aurelio ja el fa de baixada. Faig la baixada, anem per l'espigó del Port, em creuo amb el Rubén i amb l'Aurelio. Em donen la pulsera blanca que marca la segona volta per l'espigó i és al kilòmetre 2,5 quan em començo a trobar millor. Amplio la gambada, agafo un ritme que considero alt, almenys per mi, i així fins a meta on a l'esprint quasi avanço un rival i on veig els meus pares i el meu germà, el millor trofeu que em podrien haver brindat.

Content per aver-hi anat i participat. Content pel resultat. Crec que per la setmana que vaig passar, és més que satisfactori i més quan havia renunciat a anar-hi. I què dir de la tornada... amenitzada una vegada més per les històries del David i el Gerardo.

Gràcies a tots, gràcies companys, gràcies família. Us estimo, sou els millors. GRÀCIES!

3 comentaris:

Anrhick ha dit...

Estàs fet una màquina

ilyn ha dit...

Si la pulsera blanca era Power Balance.. ves amb compte !

Anrhick ha dit...

Albert, a veure si poses al dia el blog... almenys copia les cróniques aquí!!!