dimarts, 22 de juny de 2010

Crònica Triatló B de Balaguer

Era divendres i esperava confirmació de lloc i hora de recollida. Tornant de la feina cap a casa, em trobo amb el Jojolami i em diu: a tres quarts de deu a la piscina.

M'ho preparo tot... sopo... i em poso l'alarma a les 10...

Són vora les 09:00 i em desperta la meva estimada mare i em diu: "Tu no has d'estar a les 10:00 a la piscina?" I li contesto: "No, no... sortim a les 11..." Total, ja m'he despertat, m'aixeco... faig temps i rebo la trucada del Jojolami a les 10:15 dient: "escolta! on ets!" Bé... la resta us ho podeu imaginar... sortim amb retard, demano disculpes per la meva cagada i espero arribar a l'hora pel meu bé... Si m'haguessin deixat tirat, ho hagués entès... de fet, no tenia ni ganes d'anar a competir... per la roda... les molèsties físiques... Aquell dia, no estava motivat... A sobre em venen durant el trajecte que el pantà està ple de "siluros" i que són hipermega grans!! Quina por!!

Arribem a Balaguer, anem al box de la T1, deixem les coses, dinem (em donen pasta, ja que jo me l'estava fent quan vaig rebre la trucada...). Baixem al box de la T2, deixem les coses i agafem l'autocar per pujar a la sortida al Pantà de Sant Llorenç. Allà ens reunim els espartans i ens fotem unes rialles pre-sortida.

Decidim anar a escalfar a l'aigua i ens enfundem el neoprè. Només entrar, jo almenys decideixo sortir, perquè més que escalfar, m'estava refredant... Ja no sentia ni les mans ni els peus de tan freda que estava!!



Ens fan entrar a l'aigua i tot i estar gelada, la sensació en cursa canvia molt (aquí utilitzo un mètode per entrar en calor que mai havia utilitzat abans i que si algú el vol saber, li explicaré en privat). Em noto còmode i sense rebre els ja típics cops de les sortides triatlètiques. Tinc la sensació d'estar avançant molta gent, una boia, dues boies tres boies i arriba la diagonal, que més que una diagonal, vaig anar fent zig-zag i la gent em va començar a avançar. Quarta boia, cinquena, sisena i sortida de l'aigua en 35:55 en posició 63 de la general, a un ritme bastant còmode i sense rebre massa cops. En aquell moment no tenia ni idea de si tenia a molta gent davant o no... Em trec el neoprè i mentre estic ajupit calçant-me em marejo... No és broma, però vaig tenir la sensació d'estar a punt de perdre el coneixement...

Vaig corrent per començar el sector de la bici... pujo a la bici molt marejat... mentre poso els peus a les cales, vaig fent esses per la carretera i quasi em surto... Quin mareig!

I bé... comença el sector de la bici... Què puc dir d'aquest sector..?? MOLT DUR!!! DURÍSSIM!! Almenys a mi se'm va fer duríssim i etern... sobretot les pujades... no deixaves de pujar... Avanço l'Aurelio en la primera pujada (el mateix lloc on avanço la Raquel, que va sortir la 13 de l'aigua... vaya tempàs!).



Vaig tirant... pujades i més pujades... fins que m'enganxa el David Tudó... Quin crack! Com tira! Vaig una estona amb ell (en la distància... sense fer dràfting ;) que us conec!) a les baixades puc recuperar-li distància, però finalment en una pujada se m'escapa... Vaig buit de combustible als bidons i ja quasi no tinc power bar, sort dels avituallaments! Empleno els bidons fins el tope, un d'aigua i un altre de coca-cola. La coca-cola va ser aigu beneïda per prevenir una posible "pájara"... Avanço el David (el novio de la Pilar), va fet pols, però tal i com l'avanço, ell treu forces no se d'on i posa el turbo i se m'escapa. Ja en l'última recta llarga, ens trobem amb fortes ratxes de vent que quasi et tomben. Finalment, el "mur" amb tothom animant-te i a continuació un inesperat petit mur... En bici, van ser tot murs... o això és el que a mi em va semblar!!

Arribada a la T3... amb calma, tranquil... caminant... pensant que encara queden 21 kms. corrent... el que pitjor se'm dona i més pal em fa... em poso les bambes i au, a córrer! Bé... això de córrer és només un dir... m'aturo a l'avituallament de la sortida... bec... em prenc el primer gel de la cursa i començo caminant... El nostre estimat Tusi, que va venir a veure'ns em diu "ja has fet el pica pica?" Em va pillar fent el meu llarg i etern repostatge! Gràcies pels teus ànims Tusi! Començo a córrer i les cames no em responen... A més tinc flato... (avui encara em fa mal...). Camino... corro uns metres més... Què malament!! No vull fer una mitja així... Veig el Toni que ja ve, ja em té... em donen la primera pulsera... camino una mica més... corro i el Toni m'avança no sense abans animar-me i dir-me: "Vinga Albert! Que va molt bé! Ets una roca!" No us podeu ni imaginar com una simple frase et pot animar i fer canviar el xip. El meu cap va fer un "clic" i aleshores vaig començar a córrer... amb la meva forma tan característica i ortopèdica... però vaig pensar: per fi!!
Començo a creuar-me amb la resta d'espartans. A la primera volta els podia animar i saludar amb mig somriure... a la segona podia xocar les mans... a la tercera... no podia dir ni fava!!! Passa el km. 7 i em prenc el segon gel i m'enganxo a un tio, crec que del Vic que anava a un ritme collonut per mi i faig "a roda" seva uns 10 kms. fins que ens entreguen la tercera i última pulsera i ell decideix posar el turbo... jo amb el ritme que portàvem, ja vaig bé... Fins a meta: 06:00:00. Per un segon no sóc sub 6 hores!! (Encara que una imatge val més que mil paraules: Mireu la foto!)



Després massatge i comentant la jugada amb els espartans. Felicitats a tots: Al D. Tudó per la seva gran cursa a peu. Donar Ànims al David, que no el van deixar continuar després de la bici. Felicitar el Gerardo per la seva gran cursa a peu... anava sobrat! Al Dani, al Toni, Carlos (que gairebé m'agafa al final)... Al D. Cervera, a l'Enrique, l'Aurelio, el Jojolami, l'Extremera, el Latorre, el Santiso, la Sara, el Pedro, l'Amaia (que va trencar el canvi) i la Raquel (3ª classificada noies).

Ara mirant enrere, content d'haver-hi anat tot i la poca motivació dels dies previs.

Un gran triatló, molt dur. I molt content d'haver estat el tercer del club i contribuir així en la puntuació per equips! Content d'haver-ho fet tan bé, en un triatló en què tothom ha dit després que és si no el més dur, un dels més durs que ha fet.

Auqí les classificacions!

2 comentaris:

Jordi ha dit...

És molt dur tio...

esperem que els 1800 metres de desnivell de Garotxes no em facin gaire mal, perquè aquest sabia que no el faria com voldria i va ser una bona decissió no anar...

Un temps molt bo...

L´enhorabona!


N.B. gràcies per la explicació del bitxo, i no cal que t´avergonyeixis per pitjar-te a sobre del neopré... a mí em va de conya,... :)

Mandie ha dit...

Hi, I came across your site and wasn’t able to get an email address to contact you. Would you please consider adding a link to my website on your page. Please email me back and we'll talk about it.

Thanks!

Mandie Hayes
mandie.hayes10@gmail.com