S'apropa Banyoles: Adquisicions i molèsties

Després de molts dies d'entrenament, la cosa comença a posar-se sèria.

Ja queda poc pel debut en mitja distància al triatló B de Banyoles, on hi vull dur una de les meves properes adquisicions i que espero rebre aquesta setmana o la propera: l'acople Profile T2 + DL. Espero que quadri amb el manillar de la meva bici... Aprofito per donar les gràcies a l'Enrique, que s'està prenent les molèsties de gestionar-ho tot.

A més, per a fer front a aquests volums d'entrenament i no patir més "pájaras" (com m'ha passat en les últimes sortides llargues en bici) estic pendent de rebre les "Mule bars" i les "Power bars".

Seran dies durs, doncs l'espatlla em torna a fer mal... Ja vaig notar molèsties dilluns passat a la piscina (el dia després de la mitja) i va continuar en els entrenaments de natació de dimarts i divendres. A més, els bessons segueixen fent un mal terrible, fins i tot ahir després del 45 minuts suaus... Ja feia temps que m'estava plantejant visitar un fisio, però en aquest estat, és inevitable passar per consulta... El problema és que dubto entre dos o tres i ara mateix no se quin escollir... El que si que faré, serà comprar les mitges Compressport, que pel que es veu, potser durant la competició no, però després si que ajuden força a relaxar les cames.

Finalment, vull agrair-li al Paco (de l'empresa "Paco Tours & Hans") que tot i no ser alguna vegada a l'oficina, hagi trobat un allotjament pel Lucas, per a ell mateix i per a mi pel dia de Banyoles. Un Paco qeu s'està posant MOLT fort i la seva progressió ja fa por.

Entrenamets...

Després de la mitja, avui encara tinc les cames força tocades... (i pensar que demà toca còrrer a la pista...) i fins i tot els trapezis (crec que corro massa tens...).

Per això, els entrenaments d'aquesta setmana m'els estic prenent un pèl suaus i incrementant el ritme poc a poc.

Dilluns 1.500 suaus a la piscina.

Dimarts 2.400 amb sèries de 100

Dimecres una estona de bici amb l'Enrique i el Paco, que, com ha dit el Paco, som com els alemanys, que veiem un raig de sol i ja sortim amb la bici!!

Doncs si!! S'ha d'aprofitar que ja tenim aquí el bon temps! I que cada vegada el dia s'allarga més!

Dijous dos blocs de 10 sèries de 100, que amb la càrrega de cames, només puc fer sencer el primer bloc i dues sèries del segon.

Divendres piscina, que amb tanta natació aquesta setmana, em torna a fer mal l'espatlla...

Dissabte una mica de repòs (si... remordiments...!!!)

I diumenge, sortida en bici de 120 km. amb uns quants espartans del club: David Cervera i Hendrik tirant tota l'estona, Jordi Segade, Gerardo i Dani. El Lucas, el Paco i el Joaquin, van fer la volta una mica abans. Amb molt de vent! Com el dimecres!!

Vinga! Que queda menys per banyoles!!

Mitja marató Gavà

Felicitats Albert has fet: 1:36:04 – K10: 44:48 LlGral: 762 LlCat: 180 de 455 (M2). T’esperem l’any vinent.

Aquest és el sms que vaig trobar al mòbil quan vaig arribar a casa, però tot va començar fa temps... Tot va començar amb una setmana fluixa en entrenaments, acabat en una nit amb un sopar pèssim per a l’esdeveniment que hi havia el dia següent... Em va costar adormir-me i em va costar dormir, despertant-me vàries vegades al llarg de la nit... Per què? Preocupacions personals, nervis per la cursa...

Però això no és excusa suficient per justificar el mal paper en la meva primera mitja marató. Almenys, el sabor de boca que em va quedar, no va ser del tot satisfactori:

M’aixecava a les 7, no podia dormir i havia d’acompanyar el Pol a les 7:30 a la piscina, que faria de voluntari. Vaig esmorzar, potser malament, doncs normalment faig un esmorzar un pèl més complet, però creia que el que vaig menjar seria totalment substitutiu, complementari i inclús millor... però no va ser així.

A les 7:30 ja estava a la piscina, recollia el dorsal, donaven les directrius als voluntaris i a les 8:20 ja era a casa l’Enrique, amb qui havia quedat per escalfar.

Passem un moment per casa meva (havia d’evaquar fluids) i aprofito per agafar un Red Bull que compartim. Correm fins el Parc del Mil·leni on ens trobem amb més gent, escalfem i ens fem la foto de rigor. No paro de pixar... massa líquid previ? O potser són els nervis...

Les 9, busco la llebre d' 1:35 i comença la cursa!! Vaig bé, anem tirant, fins el punt que, cap al km 8 començo a distanciar-me de la llebre, sobretot quan veig la meva novia, que em dona ales (i flato per còrrer massa de l'emoció...). I ja m’ha passat algunes vegades, no se si per la morfología del meu peu o pels mitjons o què, que cap al km 9 la planta del peu em comença a fer un mal terrible... Decideixo baixar una mica el ritme, perquè entre el flato i el dolor plantar, veig que no acabaré, fins el punt que la llebre em torna a agafar... I també l’Enrique, que anava dosificant-se amb la llebre...

És més endavant, quan l’Enrique decideix augmentar el ritme i jo decideixo seguir-lo. No només per orgull, sinó també perquè l’Enrique portava un power gel i l’anava a obrir, i el més important, a compartir amb mi, cap al km 16. I és clar, jo no anava preparat... Anava més o menys bé, quan passem diria que era l’Aurelio i després el Jordi Segade, i obrim el gel. L’Enrique se’l pren, me’l passa i se’n va... per mi en aquells moments, ja no hi havia gel que servís... Si al km 9 em vaig quedar sense peus, en el 16 em vaig quedar sense cames degut a haver de modificar la trepitjada pel dolor... al km 17 va ser quan em van començar a agafar punxades al bessó dret i au... a patir fins l’arribada...

S’agraeix tota la gent que t’anima... vul fer menció especial al Francesc, al Carlos i el Lucas i tants altres, que em van ajudar a no aturar-me. Però sobretot al Manu, que venia per darrera i amb un semblant força fresc quan em comença a animar ell, la meva novia, la meva familia i faig l’esprint final...

Rebentat... sense cames... començo a menjar fruita… allò tenia sabor a glòria! Taronges fresques, kiwis, begudes isotòniques, plàtans… massatge… I el més reconfortant, un petó de la meva novia...

Conclusions: Cal entrenar més i millor, cal descansar més, cal alimentar-se millor i sobretot, saber quins són els teus límits i en base a això, fer una estratègia de cursa. Ara ja se també, que m’he de mirar alguna solució per correr... plantilles? Mitjons? Altres bambes?

Objectiu no aconseguit, doncs volia estar entre l' 1:30 i l' 1:35. Finalment 1:36...

Gràcies a tots pel vostre recolzament. De ben segur, l’any vinent tornaré! I disposat a rebaixar el temps.

Merci Franco

Ahir em vaig enterar de la mort de Franco Ballerini, seleccionador de la selecció de ciclisme Italiana.

Jo no el coneixia, ni sabia els èxits que havia obtingut al llarg de la seva carrera. Tampoc sabia la magnitud de les seves gestes ni qui havia estat, però en Mon, un bon amic i gran aficionat al ciclisme si que ho sap i fins i tot va tenir l'oportunitat de conèixe'l personalment.

Podeu llegir el seu homenatge al seu blog: www.planetaciclismo.es/

Com diu en Mon, MERCI FRANCO.

Cinc regles triatlètiques ANTI-DIVORCI

Gràcies a l'amic Xavi que tenim a "l'exili" a Hong Kong vaig descobrir l'aricle "Las 5 reglas para el entrenamiento de triatlón, sin llegar al divorcio" que, com el seu títol indica, ens explica com podem convinar la vida triatlètica amb la vida personal, social, etc.

Us recomano que llegiu l'article publicat per http://www.everymantri.com/, doncs pot ser-nos de gran ús!!

Faringitis...

Malhauradament, una faringitis m'ha tingut apartat dels entrenaments tota aquesta setmana. Ha tocat cuidar-se amb medicaments i remeis casolans de tota la vida.


Per segon any consecutiu, no he pogut assistir a la Màster Spinning del coach del nostre club. Una verdadera llàstima. Em feia molta il·lusió i no me la volia perdre per res, però no va poder ser.

M'alegra que els que hi van anar ho passessin tan i tan bé.

Ara a entrenar de nou amb força a partir de demà!

Salut i kilòmetres!!

Cursa dels Nassos - Sant Silvestre 31/12/2009

Com sempre, no podia fallar al meu hàbit de la "procastinació" i em vaig deixar per última hora el moment d'apuntar-me a la cursa dels Nassos. Vaig entrar a la web de la cursa dels Nassos abans de les 00:00 hores del dia 28, límit del plaç, per apuntar-m'hi però la "sopresa" me la vaig endur quan vaig veure que posava que les 9.000 places estaven ocupades i més "sopresa" encara quan un company del club em va comentar que feia ja 3 setmanes (!!!) que les places s'havien exhaurit!!!

Doncs bé, ni aquest fet ni la gent que deia: "quines ganes de posar-te a còrrer el dia 31 per la tarda..." (i per què no?) em van impedir la presència a aquest esdeveniment, que tanta il·lusió em feia assistir-hi, i que l'any passat havia de fer, però no va ser possible per la lesió al genoll.

Va ser una sort trobar lloc per aparcar just a la sortida i tenir un quart d'hora per a poder escalfar abans de la sortida. El que no va ser tan satisfactori va ser, pel fet de no tenir dorsal, haver de sortir des de l'última fila, amb uns primers 6 kilòmetres amb molt de trànsit... tant, que en alguns moments avançar la gent del davant era gairebé impossible, arribant al km 1 ja als 4 minuts 30 segons.

Agrair al noi que al kilòmetre 6 em va avançar, perquè portava un ritme excel·lent i em va servir de llebre (diria que sense adonar-se'n) i no vam deixar d'avançar més i més corredors. Fins al kilòmetre 9 i mig, que no el vaig poder aguantar i el vaig perdre de vista i a l'arribada no li vaig poder agrair la labor realitzada sense ell saber-ho.

Finalment, un satisfactori 43:12, que significa que vaig anar a 4:19 el kilòmetre i on crec que encara tinc molt marge de millora.

També felicitar a tots els companys que vaig veure i també als que no: Enrique, Tusi, Santi, Sergio, Carlos, Toni, Xavi, Pedro...